Avui he fet una mica de bicicleta, no massa, però m'he arribat -com ja és habitual- a la perillosíssima Vila de Salt on el crim organitzat hi campa a tot drap. (!!) Salt és un molt bon lloc per fer-hi bicicleta i m'hi agrada passejar-m'hi per veure'n la seva diversitat. Per altra banda és segurament el municipi més accessible de les comarques gironines. No ho dic jo, ho diu fins i tot l'arquitecte especialitzada en eliminació de barreres arquitectòniques, Mercè Coromines. L'altre dia uns Mossos d'Esquadra varen aturar-me per preguntar-me si jo era d'allà, volen dir si jo realment era d'aquí. En dir que sí, varen dir-me que ja podia marxar. --És que tenim notícies de que fa un temps havien robat una handbike, varen dir-me. En fi, Déu n'hi do. Penjo una foto del Pla dels Socs, on avui hi estava entrant la primavera, sense presses, de mica en mica.
En vistes de com va el país, he decidit restablir -després de que el vent s'endugué la que tenia allà a Cabo de Gata- la bandera pirata, per si tornen a preguntar-me si sóc d'aquí, d'allà o de més enllà...
Aquesta és la torre que dóna nom a la platja del Pirulico. S'hi pot anar arran de mar una bona estona i després pujar per una carretera -una mica enfangada- per arribar fins a una rotonda -també molt enfangada- i poder veure de més a prop aquesta construcció. 
Pedalada urbana i semiurbana d'ahir dilluns. Trams de Girona ciutat i Salt amb Deveses incloses. L'Albert, en Manel, l'Antonio i un servidor. A la foto semblem una brigada d'especialistes de no sé què. Ja estàvem de tornada i això era davant de l'església de Sant Cugat, a Salt. Quan sortim un grup de ciclistes fent handbike causem un gran efecte i la gent ens mira amb molta curiositat, veure'ns té el seu punt.
