Xarxes Socials, debat a Lleida

Aquest cap de setmana participaré en unes Jornades Tècniques organitzades pels companys d'ASPID de Lleida. La pretensió és parlar de les xarxes socials a Internet, la repercussió que tenen avui i que poden tenir en el futur. La meva intervenció serà en relació a les persones amb discapacitat i la seva presència a Internet. És la primera vegada que participo en una Jornada d'aquest tipus i amb aquest contingut. Tinc ganes de dir-hi la meva. En qualsevol cas tindreu puntual informació a través d'aquest bloc i també d'altres webs. La gent d'ASPID té el programa penjat a la seva pàgina. Els companys de Lleida enceten una qüestió que serà convenient parlar-ne més sovint per anar afinant i d'aquesta manera seduir el sector de la discapacitat, fer entendre al gremi que el camí d'Internet pot obrir unes oportunitats que són essencials pel futur de cadascú de nosaltres. En línia.

Complicitat en xarxa

En Roger Casero fa una descripció que m'encanta en el seu bloc, referent a la trobada d'abans d'ahir, durant la presentació del llibre "Perquè tu ets important" del Guttmann. Us poso l'enllaç. També la Pia Bosch fa un apunt emotiu en el seu bloc. Són amics que segueixo i que ens segueixen fent pinya en aquest complicat món de la discapacitat. Els agraieixo la complicitat. Amb això reconec que tenim sort de poder estar connectats uns i altres. Amb ells vàrem estar parlant força estona -hi havia la Isabel Juscafresa- de potenciar l'ús de les eines a través de la xarxa d'internet per tenir una presència més forta del nostre sector. Necessitem estar connectats, nosaltres més que ningú, més que mai.

Els colors de Girona

Fent una passejada per Girona m’hi trobo en Carles Mont i fem petar la xerrada una estona. En Carles és un membre emèrit de MIFAS, un dels seus fundadors, una de les persones que n’ha estat un referent indispensable. Li explico que esquiant –bé, això que faig jo- he descobert que les pistes tenen una qualificació segons la qual es defineix la dificultat dels circuits. Li dic que verd vol dir molt fàcil; blau, fàcil; vermell, difícil i negre, molt difícil. Entre rialles diem que aquesta seria una magnifica definició per descriure les nostres poblacions. Girona és blava o és verda?; En Carles em diu que ell l’havia vist negra, negra del tot.

Des de llavors no acabo de trobar el color de Girona. Depèn lògicament de la barriada on un es passegi, també de si el barri o carrer és nou, o de si essent nou, les obres s’han fet amb una certa gràcia i intel·ligència. Sovint els dissenys de les nostres ciutats són espectaculars però després es descobreix que són un infern per accedir-hi. Amb els arquitectes de moda pots quedar-hi embarrancat.

Girona és negra si parlem del barri vell. És vermella en general perquè penso que és una ciutat difícil de circular-hi solet. Té barriades blaves que són fàcils, però en té molt poques que siguin realment verdes. El color que venem uns i altres és el verd, però de moment de verdor no n’hi ha gaire.

Tinc clar, per exemple, que Salt és verda. És planera, senzilla i molt fàcil de circular-hi amb cadira de rodes. El color que li tocaria seria el millor, el que tots els pobles i ciutats haurien de tenir. També tinc clar que Banyoles és negra; està plena de sots i l’eliminació de barreres és de poca categoria i és una pena. Figueres és vermella també i Olot és més blava que verda. Lloret també és força verda.

Lògicament aquestes són les meves opinions. Els colors podrien ser un magnífic referent per qualificar la categoria dels nostres pobles i ciutats. A Girona hi ha 221 municipis i en general la tinta que hauríem de fer servir seria molt negra. Qui s’apunta a pintar una mica?

Ah, no vull parlar del Consell d'Accessibilitat ni res de tot això. El tema de barreres arquitectòniques ha de ser tractat seriosament des del Departament d'Obres Públiques. Si no és així, penso -amb això sóc molt contundent- que estem perdent el temps.

Bloc d'un ciclista

El passat 4 de Febrer, Leonel Manso, un empordanès de nacionalitat brasilera i soci de MIFAS, va emprendre un viatge de tres mesos arreu de la península ibèrica amb la seva bicicleta adaptada. Al llarg de gairebé tres mesos recorrerà aproximadament 4.000 quilòmetres de la costa, havent passat prèviament els Pirineus.

Perquè tothom pugui seguir la seva aventura, Mansó ha creat el bloc Diaris de bicicleta: un viatge per la Península Ibèrica en el que explica la seva experiència i actualitza dia a dia. Si el voleu seguir podeu consultar, fent click aquí o teclejant: http://www.diarisdebicicletadeunaventurer.blogspot.com/ Si tota la gent que estem amb això de la Minusfera el seguim, em sembla que l'hi ha de ser més fàcil poder pedalar.

Minusfera, segon curs

Ahir divendres va fer-se el segon curs de blocs a MIFAS, amb la pretensió d'impulsar la MINUSFERA -els blocs del gremi o fets per gent del gremi- D'aquest segon curs s'hauria de destacar-ne una fet; gairebé tots el participants eren dones. Ara convindria fer una trobada de blocaires una estona d'aquestes, i així ens coneixeríem en persona tots els que formem la tropa. A veure si animen a la gent de Lleida a que s'apunti i venen a donar un vol per Girona. Podríem fer-ho a prop d'una via verda i anar a pedalar una mica, cadascú a la seva manera. Ahir vam comptar amb la participació d'en Fermí Sidera i ens va explicar el què de tot això a través de la seva experiència.

Blocaires del gremi

El mes d’octubre es farà un altre curs de blocaires a Girona, coordinat pel departament de formació de l’entitat. La pretensió és que uns quants socis més de MIFAS puguin dissenyar els seus propis blocs, per poder dir la seva, de la manera que vulguin i quan els vingui de gust. Les noves tecnologies s’han d’aprofitar i la gent que formem part d’aquest gremi ho hem de fer amb més contundència que d’altres; és una mica el paper que ens toca, i en certa manera seria una llàstima que no aprofitéssim les eines existents. El curs no té res d’especial, ni tampoc és difícil. Consisteix en explicar quatre tècniques i treure’n el màxim profit. En els propers dies a la pàgina web de MIFAS sortirà més informació d’aquest curs i podreu apuntar-vos-hi “on line”. La Minusfera ha de créixer, estirar-se, i aconseguir ser una proposta d’informació i d’intercanvi.

Els companys de Lleida també estan preparant un curs de blocaires i la gent de Barcelona a través de la ECOM prepararà dues sessions. Sembla que també poden animar-se els companys de Vic. Si tot plegat va bé, això de la Minusfera serà cosa fina.

Consciència, del bloc de Xavi Terradas

En Xavi Terradas en el seu blog ha penjat uns vídeos, però també una entrevista que la cadena SER va fer a unes quantes persones discapacitades a conseqüència d'accidents. Feu-hi un clic que us agradarà; http://gasafons.blogspot.com

La minusfera fila, fila...

Avui a l'aula de formació de MIFAS hem fet un curs ràpid de blocs que ha servit per posar la primera pedra en aquesta cosa que en direm o en diran la "Minusfera". Serà un espai on s'hi podran veure blocs que parlen de la discapacitat o que els seus autors són gent amb discapacitat. Sense normes, amb l'estil que cadascú li vulgui donar. S'han iniciat uns quants blocs, encara -lògicament- en construcció, en fase d'estar en el primer dia. Els blocs són un espai que la gent ha d'aprofitar i els que tenim alguna disminució ho podem fer sense barreres i amb moltes coses per dir. Ha vingut la Pia Bosch que ha explicat la seva experiència. La Pia és una dona molt propera a la gent discapacitada i treballa a favor dels col·lectius que reclamen la igualtat des de la diferència. Pablo Odell ha estat el profe, fantàstic; home sensible, creatiu, proper i planer. No sempre és fàcil explicar aquestes eines. El Pablo fa perdre la por. En fi, la Minusfera està en marxa. A veure què passa. Finament dir que sóc un pèssim retratista i aquí en teniu una mostra.

La minusfera en marxa

El dilluns dia 5 de maig, uns quants socis de MIFAS ens reunirem a Girona per fer un taller, un curs, digueu-li com vulgueu, de blocs; saber-los fer, penjar-hi coses, trencar una mica la por que donen a vegades aquestes coses quan en realitat són la mar de senzilles.

En Pablo Odell serà el professor que ens ajudarà a tirar endavant una colla de blocs personals, amb la idea de que tothom digui el que vulgui i en el moment que vulgui. Entre tots i si hi ha ànims podem crear un espai de comunicació que amb un sol clic puguem veure allò que s’opina dins del món de la discapacitat, la visió personal de cadascun dels blocaires. També hem demanat a la Diputada gironina Pia Bosch que vingui una estona a explicar-nos la seva trajectòria com a blocaire. Si l’experiència d'aquest curs és bona, se’n farà una altre a Girona perquè la cosa ha quedat una mica curta d’espai. La gent de Lleida diuen que volen veure si també munten alguna cosa semblant i des d’ECOM poden fer el mateix a Barcelona i també a Tarragona. Em penso que la jornada pot ser interessant. El dimarts en parlarem. Els altres blocaires i jo, això espero...