Cadena de solidaritat

El missatge

La gent de Polònia. Feia molts dies que no els veia. Va agradar-me molt aquest vídeo. A través del Youtube podeu enganxar gairebé tots els gags d'aquest programa, encara que siguin de fa temps.

La capsa de galetes

Ordinador, gat i galetes damunt de la taula, i de fons la televisió encesa. La fotografia l' he agafat del Facebook, feta per l'amic d'una amiga. M'ha agradat perquè tot està a primera línia. En fi, desembre ha començat i tot fa pensar que el millor que podem fer és tenir galetes d'aquetes amb la televisió apagada, per no perdre l'equilibri, reconeixent que sovint és difícil.

Herois quotidians

Sarcàstica, corrosiva, genial. Ahir al vespre vaig descobrir que aquest estiu repeteixen alguns dels capitols d'Herois Quotidians, de l'Empar Moliner. M'agrada aquesta dona, com escriu i tot el que fa. Trenca esquemes i amb els temps que estem va molt bé girar-ho tot. Era el canal 33, dijous al vespre.

Televisió de sempre

Més enllà de l’aspirador que no acabo de saber com funciona, vaig fer una posada al dia i m’he instal·lat una televisió d’aquestes que ja té incorporada la TDT. No puc pas dir que hi hagi estat massa estona mirant-la. Pensava que hi sortirien més canals, més interessants, ara veig que no n’hi ha per tant, francament.

Amb TDT vaig veure que a la primera cadena espanyola feien el programa aquest que es diu 59 segundos on hi havia de convidat el Ministre d’Indústria espanyol, Miguel Sebastián. Va explicar com estava la situació econòmica del país i qualsevol hagués dit que era ministre d’un lloc llunyà, remotament llunyà... Va donar a entendre que els bancs no facilitaven liquiditat a les empreses i tampoc a particulars i que el sarau econòmic americà era també el que havia provocat la situació que estem vivint. I els periodistes que envoltaven la taula van dir-ne tres o quatre d’aquelles que es diuen en aquests casos, però cap va tocar de prop la realitat. Amb tanta canalera, hauria d'haver-hi un programa que es digués "fugir d'estudi" sóc dels que penso que tindria èxit.

Encara que jo visqui a la província on la renda –és o era- la primera del país i on es diu que és la vuitena potència del món, vaig trobar a faltar una mica més de serietat en el guió. Sobretot després de que tothom parlés del color del vestit de la vicepresidenta en el moment de rebre el cardenal vaticà, que ha vingut de visita oficial per fer no sé què i amb no sé qui. Remenant el comandament també vaig descobrir que fins a mitjanit hi ha debats diversos amb molta cridòria, alguns dels quals surten personatges bastant curiosos, gent que havia ocupat ministeris i direccions de grans organitzacions que donen consells que estan bé, però que venint d’ells sonen una mica estrafolaris.

Queda clar que digitals o analògics els personatges i els problemes són els de sempre, i la solució serà la mateixa que quan la meva televisió era analògica, una pantalla fosca i quieta, digitalment força apagada.

El botó, segona part

La televisió pública espanyola comenta la notícia dels nous panells que s'han instal·lat en els aeroports. Diuen que Madrid-Barajas és el primer. A Tv3 també deien que el de Barcelona era el primer i el Diari de Girona explicava la posta en marxa d'aquest servei a l'aeroport de Girona. El servei és d'AENA i per tant l'han posat en marxa a tot arreu el mateix dia. La pública TVE a vegades no arriba a Guadalajara i donen les informacions del radi que dominen. En tot cas, m'ha fet gràcia veure l'Alvaro que és el discapacitat televisat, un company que viu a Madrid, però que és basc. Té la barba més blanca i s'ha engreixat una mica. Jo també.

No perdre l'humor

Avui és teòricament el dia de la salut, i lògicament cal posar-hi una mica d'humor. He vist a youtube que en el programa de Polònia se'n riuen de la Ministra de Foment i de tot una mica. El penjo perquè em sembla que està molt bé. Si alguna cosa no hem de perdre en aquest país, és la ironia. També hi penjo una cosa d'en Bono i Raphael. Bona sort a tothom.

La propaganda del Govern, a Polònia