Passa al contingut principal

Bèlgica i Bastons, Article Diari de Girona, 25 de novembre de 2007

Les notícies ens expliquen que políticament a Bèlgica les coses s’estan complicant. En aquell país hi ha un sidral d’especial consideració, semblant al que tenim aquí, amb la diferència de que allà no tenen govern de fa mesos. En canvi a casa nostra hi ha un cert sarau, però amb govern, o això sembla. De fet, per governs aquí que no quedi. Tothom governa. Hi ha un grapat d’administracions públiques que governen sobre els temes que toquen i els que no toquen també. Un ciutadà qualsevol té almenys –que jo sàpiga, amb el risc de descomptar-me- sis nivells competencials (en aquest cas no vol pas dir que siguin competents). A part de l’Ajuntament que un l’hi toca tenir, també té un Consell Comarcal que és una administració, -més o menys recent- que encara està una mica en abstracte. Existeix la provincial, més surrealista, que teòricament ha de ser suprimida i substituïda per això que se’n diran vegueries i que encara no sabem massa que acabaran essent. Després la catalana que ha de deixar algunes competències a totes aquelles que estan per sota, però per fer-ho vol agafar-ne de les que estan a sobre. I també l’ espanyola, estatal com diuen alguns, que ja no té competències, però ara resulta que encara en té massa. I per acabar, la més utòpica, la més necessària no obstant, ja que els bitllets d’euro porten la bandera d’aquesta cosa que se’n diu Europa. Els diners que saben poc de competències, almenys ja han decidit sota quin pavelló treballen.

Sis sostres administratius és el que hi ha, el que tenim. Invertim molts diners i discussions sobre el dibuix dels nostres mapes. I quan, per exemple ens fem una senzilla pregunta com ara: qui diantre paga aquí els bastons per poder caminar? -Doncs, molt fàcil: Ningú. Si vols caminar, compra-te’ls tu. A Bèlgica en canvi no tenen govern i sembla ser que podrien estar liquidant el seu estat, central, federal, centrifugat o com en vulguin dir, però tenim veritable constància que els discapacitats d’allà quan necessiten una ajuda tècnica, (bastons, cadires de rodes, coses d’aquestes...) tenen algun nivell competencial que curiosament funciona, sense problemes. Segurament a casa nostra deu haver-hi alguna semblança política amb la situació belga, però encara estem molt lluny de que les coses serioses, les que realment valen la pena s’hi assemblin una mica. Per tant aquí, per caminar una mica m’he de qüestionar si vull un govern sense bastons o en canvi prefereixo uns bastons sense govern.

Lamentablement això vol dir que tots, d’alguna manera o altre anem una mica a peu coix, i aquest és el problema real que sense donar-li importància arrosseguem de fa temps. De fet ara entenc que els belgues tinguin un caminar més sòlid que el nostre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.