Passa al contingut principal

Diari de Girona, Declaracions del President de MIFAS sobre la Llei de la Dependència.

Ahir al Diari de Girona hi vaig veure una notícia de MIFAS. Unes declaracions que el president de l'entitat va fer a la Cadena Ser i que el rotatiu gironí publicava pel seu interès. Penjo la notícia íntegrament.


DDEG, GIRONA. La Llei 39/2006 de 14 de desembre de 2006, de Promoción de la Autonomía personal y Atención a las personas en situación de dependencia, més coneguda com la llei de la dependència, va entrar en vigor l'1 de gener del 2007. Gairebé un any després, Minusvàlids Físics Associats (MIFAS), considerada l'entitat d´aquestes característiques amb més pes, denunciava ahir que ningú ha cobrat ni rebut cap dels serveis que la llei estableix. El president de MIFAS, Pere Tubert, va explicar en declaracions a la Cadena SER que l'organització està cursant dotze recursos contra aquesta norma. Es tracta de casos en què la persona pateix discapacitats molt severes i en canvi se li han reconegut dependències menors. L'objectiu de la llei és regular les condicions bàsiques de promoció de l'autonomia personal i l'atenció a les persones en situació de depenència mitjançant la creació del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció de la Dependència (SAAD), en què hi participen tant l´Estat, com les Comunitats Autònomes, com les administracions locals.
Pel que fa a Catalunya, Tubert va criticar ahir el retard en la implantació de la llei i també les campanyes de la Generalitat, que prometien que el 2007 uns 30.000 catalans es beneficiarien dels ajuts. De moment, no han arribat. També va denunciar que no s'estan duent a terme correctament les valoracions de la dependència. De fet, d'entre els 30 associats de MIFAS als quals ja s'ha fet aquest examen, una dotzena recorreran l'expedient, segons va dir Tubert. El president de l'associació va atribuir bona part dels problemes al fet que «aquesta llei sigui igual per avis que per discapacitats». Tubert va subratllar que no es pot equiparar la situació d´una persona gran a qui li queden cinquanta dies de vida a la d'una persona amb discapcitats física, que encara ha de viure cinquanta anys més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…