Passa al contingut principal

Israel, ja fa un any

Ara fa un any vaig fer un cop de cap, i sense gaires contemplacions vaig emprendre un viatge cap a Israel. La meva idea era veure un país que tenia moltes ganes d’anar-hi, que tenia pendent de viure’l en directe. L’agència de viatges em va recomanar no fer la sortida, però en tenia moltes ganes i la cosa va ser dita i feta.

Israel és un país que s’ha de veure. Tot el que visites té una certa familiaritat amb un mateix. Tot el que t’han explicat a la vida en algun moment o altra passa per allà. En aquell viatge vaig descobrir gent que no havia vist mai, molt interessant i també és probablement el lloc on les sensacions són especialment fortes. Les meves dues visites al Mur de les Lamentacions i la ciutat antiga de Jerusalem van fer que el viatge valgués la pena. Darrera d’aquelles pedres segurament hi ha la màquina que fa girar el món, no sé si és ben ve allà, però segur que està molt a prop.

Per documentar-me una mica vaig creure oportú endur-me un llibre de Josep Pla que és diu “Escales de Llevant” on s’hi troba “Israel 1957 Un reportatge”. Llegir-lo “in situ” és tot un aconteixament. En Pla descriu el país que va trobar-se quan ell va anar-hi ara fa 50 anys, però les essències hi són molt presents encara que hagin passat cinc dècades. Israel és un país que recomano, i si podeu llegir-hi Pla en directe és tota una experiència. No cal que el seguiu al peu de la lletra, però és un bon llibre que ajuda entendre les situacions i costums que en un viatge d’aquets poden ser complicades.

Més enllà de Jerusalem vàrem visitar també algunes poblacions més o menys conegudes del país. Vaig poder dormir en un Kibbutz i ens arribàrem a fer un cop d’ull a la frontera amb el Líban, amb les portes tancades. També vaig poder veure els murs que s’aixequen i que tard o d’hora acabaran caient. Els murs, sempre cauen, ho solen fer pel costat dels que edifiquen, tot i que allà no acabes de veure del tot bé qui són els autors de tantes tones de ciment.

En aquest viatge vaig descobrir gent magnífica, amb la qual mantinc contactes regulars. Aquests dies ens hem escrit per dir-nos que ja fa un any que estàvem a Israel, com si haguéssim de tornar-hi una estona d’aquestes. Anar en un lloc d’aquests és molt especial perquè hi veus coses que no es veuen. El record que deixa aquest país també és profund. Em penso que quedarà per sempre. Això m’han dit, i jo no dic pas que no.

Comentaris

Anònim ha dit…
querido amigo quim, como siempre recibir noticias tuyas nos trae hermosos recuerdos, mas aun cuando veo esa postal que elegiste.
un fuerte abrazo
silvia y dany

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.