Passa al contingut principal

La Generalitat "passa" de 1.000 discapacitats

Un miler de persones amb discapacitat física s’han reunit avui al Maremagnum de Barcelona per a la posada de llarg de la Confederació ECOM. Han vingut autocars de Lleida, Tarragona, Premià de Mar, Olot, Ripoll i Girona. La Confederació ha donat el seu tret de sortida, que de fet és una nova configuració de la Federació ECOM que en els darrers mesos ha constituït una Fundació i també una patronal.

La sorpresa l’ha donada la mateixa administració catalana al no presentar-se cap representant del Departament d’Acció Social i Ciutadania. Els diumenges són difícils d’enganxar a segons qui, però personalment penso que en un acte que hi van 1.000 persones estaria justificada la seva presència, encara que fos una petita estona. Podria haver-hi també altres motius, però ara mateix, amb la magnífica política social que tenen en marxa i tot el que s’està venent, semblaria que fins i tot hi haurien més motius que mai per venir a dir alguna cosa. Segurament deuen haver tingut un atac de consciència i s’han adonat que al darrera de les seves polítiques socials realment només hi ha fum. I és clar, en el Maremagnum no deixen fumar.

Més enllà de qualsevol tipus de lectura que es faci, queda constatada la falta de categoria –que costarà molt de superar- dels responsables polítics i actuals administradors d’això que ara se’n diu Departament d’Acció Social i Ciutadania i que està dirigit, -almenys ho diuen- per l’amiga Carme Capdevila.

Quan m’arribin les fotografies, les penjaré i ja hi diré la meva, segurament no estaré tant emprenyat. Em sap greu haver de dir-ne quatre de fresques. Per cert, l'acte ha estat un gran èxit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…