Passa al contingut principal

Per acabar 2007

Per tirar endavant la llei de la dependència calen diners, i aquests, tal i com diu la llei han de venir de l’estat i també de la pròpia comunitat autònoma, és a dir, en aquest cas de l’administració catalana. L’altre dia la Consellera Capdevila va anunciar que pròximament 150 persones cobraran les prestacions de dependència. No va dir si això era el resultat d’algun sorteig, o eren les primeres que tenien dret després d’haver passat el barem que han posat en marxa. Potser van per ordre alfabètic. Qui tingui un cognom que comenci amb la Z ho té malament, si fos així, clar.

Llegeixo al Diari de Girona que a primers de gener de 2007 a Girona ciutat som 92.000 habitants i que a la província de Girona 706.185. Creixen molt Lloret de Mar i Blanes, això que en diem la Selva marítima. Ens estem convertint en una societat de serveis i els epicentres industrials perden pes i també gent.

A les notícies de TV Girona anuncien que a la primavera començaran una línia regular entre l’Aeroport de Girona i L’Havana. S’ha de reconèixer que l’any 2007 ha estat molt aeronàutic. Des de Girona es pot volar de forma regular a 60 destinacions europees i sembla que ara hi ha ganes d’anar més lluny. Estaria molt bé que la notícia es confirmés.

L’any 2008 tindrem eleccions i això encara ha de començar. Només m’agradaria que es procurés no utilitzar la gent discapacitada per dir coses que al final no són veritat. S’hauria d’anar una mica en compte amb els col·lectius vulnerables. Tenir-ho present com a mínim. També hi haurà eleccions presidencials americanes i jocs olímpics a Pequín. Pel que fa al temps puc aventurar-me a dir que aquest hivern farà molt fred i l’estiu tindrem molta calor. Lògicament només és una apreciació, merament reumàtica. Sempre he pensat que els que expliquen el temps pels mitjans de comunicació ens haurien de consultar, preguntar-nos què ens fa mal.

I per acabar l'any el govern anuncia que el salari mínim interprofessional quedarà pel 2008 en 600 euros mensuals i les pensions pujaran un 4,1 (la suma d’un 2 per cent més els endarreriments d’un 2,1). Llegeixo també que les principals despeses corrents pujaran molt més que els augments que se’ns proposen. Em penso que l’any 2008 serà complicat econòmicament. S’haurà d’anar veient.

En el gremi de la disminució física haurem d’afrontar alguns contratemps. La Confederació ECOM i les seves capçaleres tenim molta feina per davant, hem de resoldre alguns problemes greus i endèmics que en aquest col·lectiu s’haurien de superar, amb una mica d’imaginació, suposo.

I res més. Penjo un vídeo del programa "Polònia" de TV3, on s'hi veu el govern rebent una transferència aeroportuària. Per humor que no quedi. Que tingueu bon any.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…