Passa al contingut principal

Aparcar a Girona

Com a totes les ciutats hi ha reservats per a persones amb mobilitat reduïda, els quals estan localitzats en les zones més cèntriques i estratègiques de la ciutat. I el problema que ara mateix existeix, com a més greu de tots, és la manca d’ètica en algunes persones que fan ús de les targetes (que solen ser dels seus parents, fins i tot d’algun que ja reposa definitivament) i aprofitar sense cap mena de vergonya aquestes places reservades per a la gent discapacitada.

L’altre dia, enmig de Girona vaig discutir-me amb una senyora que tenia un caminar magnífic i dues cames molt ben posades. Vaig preguntar-li quina disminució tenia, i ella, tan panxa va contestar-me que la impedida era la seva mare. És a dir, que si tens una mare fotuda tens dret a una compensació en forma d’aparcament. -Molt de morro és el que vostè té, l’hi vaig dir-. Aquesta escena és molt típica a Girona i jo demanaria que hi hagués un control seriós sobre qui utilitza la targeta i de quina manera ho fa.

Jo no discuteixo pas que la senyora de les cames magnífiques tingui targeta i la utilitzi quan porta la seva mare fotuda, per entendre’ns, però m’emprenyo quan després ella aprofita la cosa per abusar-ne sense cap tipus de contemplacions, i poder anar de compres aparcant a la plaça Catalunya o en un lloc d’aquests cèntrics. Després hi passo jo o alguna altra persona que realment necessita aparcar allà i hem de quedar-nos a dins del cotxe fins que veiem a passar les magnífiques cames de la senyora amb les bosses de Nadal “ultraxic”. Per rematar-ho la noia em mira amb cara de fàstic. N’hi ha un tip.

Comentaris

núria ha dit…
Bfff.... la trampa de les places de minusvalids, aparcar sobre la vorera o en doble fila.. parar al mig del carrer (nomes un moment!) i embotellar el trànsit...
Hi ha massa gent passant de tota l'altra gent!
bonaventura-ayats ha dit…
És una ciutat molt complicada i la gent també s'està complicant massa. Llavors paguen justos per pecadors. Va fer-me molta ràbia l'escena, però n'he viscuda d'altres. I això ens passa una mica a tots. Que les places estiguin lliures és sempre qüestió de sort. Gràcies pel comentari. Una forta abraçada per tu, Nuri.

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…