Passa al contingut principal

La lògica d'un traspàs

En Josep Giralt en el seu bloc ha fet un post sobre el traspàs del 0,52 de l'IRPF a Catalunya, de tot el sarau que això comporta i tota la música que hem sentit en els darrers anys. Estic totalment d'acord amb ell. Penjo l'escrit directament i amb el seu permís. Sembla estrany que encara avui estiguem discutint animalades d'aquest tipus, quan els serveis socials i tot el que comporta la gestió de polítiques d'aquest tipus està més que transferida. La recaptació per aquest concepte no hauria de discutir-se. Qui s'hi oposa? Doncs, els mateixos de sempre, les grans entitats dels gremis socials que practiquen un clientelisme barat i reparteixen en funció dels suports que tenen. Maneres diverses de dominar els "tinglados", un cert "dret de cuixa" medieval encara. Potser que diem prou a les quatre rampoines que arriben!

En Josep diu tot això:

Una vegada més vull manifestar-li el nivell d'insolidaritat que tenim els catalans respecte a la resta del poble espanyol.

Doncs segons la Taula d'Entitats del Tercer Sector, es reivindica una major “correlació” entre els fons que es recullen i es distribuïxen a través de la casella de fins ‘socials’ que pot marcar-se en la declaració de la renda.

La plataforma posa d'exemple l'any 2005, en el qual a tota Espanya es van recollir 144 milions d'euros a través de la casella del 0,52% per a fins socials. De tot aquests diners, a Catalunya es van recaptar 40 milions, el 28% del total, degut “no només a la capacitat de la renda sinó per la voluntat expressa dels contribuents catalans” ja que “un 54% d'ells va marcar la casella de fins ‘socials’, mentre que la mitjana en l'Estat Espanyol va ser del 44%”. No obstant això, els diners que van arribar a les entitats socials catalanes va ser bastant menor que el que es va recollir.

Ara seria un bon moment per a veure fins a on estan disposats a arribar els partits polítics, que es presentaran en les eleccions del 9 de març a les Corts Espanyoles.

Les entitats d'iniciativa social que estan desenvolupant el seu treball Catalunya, estan patint en carns pròpies aquest desequilibri de la balança que gestiona la casella de la solidaritat social.

Si de debò hi ha partits "Nacionalistes" que pretenen ser decisius a Madrid a l'hora de facilitar un govern, que mostrin els seus compromisos d'una forma clara i evident.

Si hi ha partits "No Nacionalistes" que tenen una coalició i (se suposa) una influència amb els dos partits majoritaris en l'estat espanyol, que ens diguin que pretenen fer amb la gestió de l'IRPF a Catalunya. Tindran força per a exigir al partit estatal que cedeixi a aquest traspàs? (Com va dir aquell, la resposta està en el vent).

Si no són capaços d'aconseguir aquest traspàs, com un acte de justícia social feta a Catalunya…. Que es retirin i que no ens mengin més el coco.

És injust que una generació estigui compromesa per la precedent. Cal trobar un mitjà que preservi a les esdevenidores de l'avarícia o inhabilitat de les presents.

Lo Bep.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…