Passa al contingut principal

Sant Pere no canta

S’han anunciat restriccions d'aigua properament. Vull dir que sembla que en els propers mesos podrien haver-hi restriccions parcials a les ciutats catalanes, tot i que Girona ha estat l'única que ha insinuat aquesta possibilitat. La situació és la mateixa també per Barcelona, però ningú ha dit res. L’aigua és la mateixa, del pantà de Susqueda (La Selva), de la conca del riu Ter.

Seria bastant absurd que a Girona haguéssim de tancar les aixetes durant unes quantes hores al dia i els de Barcelona no ho fessin, seria una sensació una mica estranya. He llegit que s’estan preparant uns bucs cisternes per portar aigua a l’àrea de Barcelona, procedents de França i també d’Almeria. Això de l’aigua comença a sonar com un problema endèmic que no serà fàcil resoldre en molt de temps. No hem tingut mai orientació seriosa sobre l’ús i el mal ús que fem d’aquest element, i ara quan hi ha aixetes per tot arreu, haurem d’acostumar-nos a contemplar-les com elements decoratius, aturades i tancades.

La manca d’aigua no és només un problema polític (en aquest camp també hi ha una certa sequera). La gent està –estem- convençuts de que pagant Sant Pere canta, però quan les coses estan eixutes, ni cantant tenen solució. Serà com un altre exemple de que amb els diners a vegades no es pot comprar tot, com la salut, o el sentit comú. Les coses essencials de la vida no poden comprar-se, ni amb tots els diners del món.

Veig a la web del Diari de Girona que posen una fotografia de l’estat del pantà de Susqueda en els darrers dies. Déu n’hi do. La web posa que els embassaments de Girona estan per sota del 30 per cent. Em penso que hem d’agafar-nos la notícia seriosament, vaja, que no té cap gràcia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…