Passa al contingut principal

L'epicentre d'anar per avall

L’AVE arribarà a Barcelona el dia 20 de febrer i tothom està content. Hi ha cues i tot per comprar bitllets. Avui els diaris també diuen que donaran pa amb tomàquet i que el viatge durarà 2 hores i 38 minuts. Fantàstic. -Què ens passa aquí? -Quina pressa tenim d’anar a Madrid? El tren aquest porta 16 anys de retard i resulta que unirà dues ciutats que estan unides per mil sistemes diferents. Em sorprèn una mica tot aquest sarau, tota aquesta publicitat que ja comença a ser enganxosa i pesada.

Quan tots érem més petits somiàvem que els trens passarien per Girona i que n’hi hauria uns quants que es dirien TGV que enllaçarien les nostres ciutats amb Lyon, amb Ginebra, amb Milà, Frankfurt i París. La realitat és que tenim (tindran) un tren que es diu AVE i enllaçarà Barcelona amb Guadalajara, Madrid i fins i tot Màlaga i Antequera, això sí, fent escala (1 stop) a Madrid.

Hem deixat que l’epicentre del somni s’hagi desimantat. Ens estira la tendència d’anar cap avall, una direcció –lògicament- com qualsevol altra, però no era allò que havíem somiat. Girona serà la única capital catalana que no tindrà tren d’alta velocitat amb Madrid. I jo que volia anar a Antequera sûr mer de la cosa aquesta...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.