La gent ho passa malament i quan necessita un recurs es refia una mica de tot allò que escolta a les publicitats institucionals. La Llei de la Dependència n’és un clar exemple. Quan hi ha situacions urgents, res funciona, ni tant sols un pur tràmit burocràtic per fer una trista revisió de grau de disminució. En el Diari de Girona d' avui hi surt una notícia que confirma el desori absolut existent i la manca de suport a les famílies amb problemàtiques greus. Un estat del benestar que s’anuncia als quatre vents però que no existeix. Retallo la notícia i desitjo molta sort als seus protagonistes.Un home amb disminució psíquica, de 43 anys i veí de Caldes de Malavella, està pendent que l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) li doni hora per a una revisió des del 15 de maig de l'any 2006. Fa, doncs, 21 mesos que els seus pares, tots dos de 74 anys i jubilats, van demanar als Serveis Territorials de Benestar i Família de Girona una visita per reconèixer el seu grau de deficiència mental, valorada en un 65 per cent l'any 1988, quan tenia 22 anys. Els pares d'aquest veí de Caldes consideren que la seva disminució és més gran -cosa que probablement implicaria una paga mensual més quantiosa que la que ara rep-, i es queixen que no troben places a les residències de la comarca perquè, en dies puntuals, s'hi pugui quedar a dormir. Els pares volen que el seu fill visqui amb ells mentre puguin atendre'l, de manera que dorm i passa els caps de setmana a casa, tot i que durant el dia assisteix al Centre Ocupacional El Vilar de Blanes. Allà hi rep els serveis de teràpia ocupacional i ajustament personal i social adequats a les seves caracterísitques personals i, segons un informe del mateix centre, hi assisteix amb regularitat i hi està adaptat. En l'informe, elaborat el 2004, aquest centre afirmava: "Valorem que no disposa de l'autonomia suficient per viure de forma autònoma i per tant ens sembla indicat que la família demani la seva incapacitació legal". Des de principis del 2008, la mare rep una subvenció no contributiva perquè a casa només hi ha un sou, el del pare. Això ha provocat que s'hagi reduït la paga que rep el fill (el 2007 era de 312 euros mensuals, i ara és d'uns 177 euros al mes), de manera que, restant-li el que costa el centre, i els serveis de transport i de menjador, ara li queden uns 20 euros mensuals per a la resta de despeses. Els seus pares demanen que el seu fill pugui ser atès per determinar-ne el grau de deficiència mental, així com la possibilitat que pugui dormir fora de casa en dies puntuals: quan ells estan malalts o si han de marxar, per exemple. Afirmen que ahir mateix els van confirmar que la visita de moment no està programada, així com que els han indicat que no hi ha places perquè el seu fill dormi puntualment en una residència per a discapacitats psíquics, en el que s'anomena serveis de respir. I, malgrat que tenen 4 fills més, veuen el futur amb incertesa, i pensen que els beneficis de la Llei de dependència a ells poster els arribaran massa tard.
Comentaris
ADEU