Passa al contingut principal

Passar l'escombra

En el país magnífic de l’alta velocitat ferroviària un hi pot veure estacions i “apeaderos” que semblen sortits d’una pel·lícula de guerra balcànica, d’un paisatge trist i ruïnós que fa pena. Quan els trens entren per la província de Girona poden veure’s aturats en estacions com la de Vilajuïga, la de Peralada, o alguna altra d’aquest estil i no saben si el lloc aquell ha estat bombardejat fa poca estona.

No sé com està el tema d’arreglar les estacions en aquest país, però la gent de Vilajuïga s’ha emprenyat de tant esperar i han anat a fer-hi quatre retocs pel seu compte, més que tot per no donar una imatge de país deixat i pobre, quan en realitat només som desmanegats. També han penjat rètols que indiquen la direcció de Port-Bou i la de Figueres, la notícia de fa alguns dies i publicada al Diari de Girona també deia que havien netejat l’entorn de l'estació.

Tothom està pendent de l’arribada de l’AVE a Barcelona i els retards que això comporta i l’efecte econòmic que tindrà aquest esdeveniment. L’AVE unirà Barcelona i Madrid, dues ciutats que estan molt unides per altres sistemes. No dic pas que no sigui una bona eina, però jo diria que s’haurien de prioritzar les connexions amb els països de més amunt. És difícil connectar alguna cosa quan pel mig ho hem desconnectat tot. És estrany que una companyia estatal faci anar trens a 300 per hora i no tingui capacitat per passar l’escombra en una estació com la de Vilajuïga. Fa lleig, una mica de pena i un pèl de ràbia.

Les grans empreses públiques com CORREOS i RENFE són exemples d'una falta d'eficàcia que no deixen gaire bé la imatge d'un país. Tant difícil és passar l'escombra d'una estació i treure esglaons d'una oficina de correus? Són les joies de la corona que han perdut la lluentor, la que segurament mai han tingut.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…