Surto de casa, miro de no atropellar a ningú quan faig stop per poder sortir del garatge. Poso la ràdio; surt la COPE. Espero que el semàfor sigui vermell per treure el nas i sortir. El semàfor està davant de casa i quan està en verd els cotxes passen molt de pressa. Surto a la dreta. A la COPE criden, però no sé què diuen. Travesso el carrer la Creu i després Emili Grahit. Parc de les casernes. Semàfor vermell altre cop. Trec la COPE i poso Catalunya Ràdio; tampoc sé què diuen. En Bassas és més tranquil, més recomanable per conduir. Passo per davant del mini Corte Inglés que tenim aquí. Baixo a la dreta per passar sota el pont de la via i arribar a l’avinguda de Sant Narcís. Valladolid a la dreta, travesso Empúries fins a Rosselló, per girar a l’esquerra i tornar a Empúries. Sense aparcament per a disminuïts. La senyora de la neteja de la farmàcia hi aparca sovint, perquè té el marit coix i es pensa que això li dóna dret a tenir aparcament, encara que vagi sola. Sempre va sola i la targeta d’aparcament que la fa servir sense contemplacions. Té la cara dura d’aparcar davant i al costat de l’associació. Tinc ganes de que un dia vagi coixa de veritat i s’assabenti del que vol dir caminar malament.No trobo aparcament com deia i dono la volta, passant altre cop per l’avinguda Sant Narcís, agafant València i procurant trobar un petit espai que serveixi per encabir-hi el meu pobre Peugeot. Surto del cotxe xino-xano, i veig a la senyora de la neteja de la farmàcia que té un caminar fantàstic que surt de la seva plaça d’aparcament reservada per a minusvàlids. Uns quants i jo mateix ens hi veiem un bull per aparcar cada dia en aquell barri, i ella tota estarrufada fa un abús de les normes, i també de l’encanteri de l’Ajuntament de Girona que no pot, o no vol resoldre una cosa ben senzilla. Jo vaig a MIFAS a passar-hi una estona cada dia, no hi treballo, però quan hi vaig passo pel camí descrit i m'hi trobo aquestes pedretes en forma de joia. Lògicament no la saludo i procuro fer cara d’emprenyat, és el que puc fer. Quan torno del cafè que faig a la cantonada, veig les coses d’una altra manera. Què hi farem!
Comentaris