Passa al contingut principal

El circuït i la veïna que no va coixa

Surto de casa, miro de no atropellar a ningú quan faig stop per poder sortir del garatge. Poso la ràdio; surt la COPE. Espero que el semàfor sigui vermell per treure el nas i sortir. El semàfor està davant de casa i quan està en verd els cotxes passen molt de pressa. Surto a la dreta. A la COPE criden, però no sé què diuen. Travesso el carrer la Creu i després Emili Grahit. Parc de les casernes. Semàfor vermell altre cop. Trec la COPE i poso Catalunya Ràdio; tampoc sé què diuen. En Bassas és més tranquil, més recomanable per conduir. Passo per davant del mini Corte Inglés que tenim aquí. Baixo a la dreta per passar sota el pont de la via i arribar a l’avinguda de Sant Narcís. Valladolid a la dreta, travesso Empúries fins a Rosselló, per girar a l’esquerra i tornar a Empúries. Sense aparcament per a disminuïts. La senyora de la neteja de la farmàcia hi aparca sovint, perquè té el marit coix i es pensa que això li dóna dret a tenir aparcament, encara que vagi sola. Sempre va sola i la targeta d’aparcament que la fa servir sense contemplacions. Té la cara dura d’aparcar davant i al costat de l’associació. Tinc ganes de que un dia vagi coixa de veritat i s’assabenti del que vol dir caminar malament.

No trobo aparcament com deia i dono la volta, passant altre cop per l’avinguda Sant Narcís, agafant València i procurant trobar un petit espai que serveixi per encabir-hi el meu pobre Peugeot. Surto del cotxe xino-xano, i veig a la senyora de la neteja de la farmàcia que té un caminar fantàstic que surt de la seva plaça d’aparcament reservada per a minusvàlids. Uns quants i jo mateix ens hi veiem un bull per aparcar cada dia en aquell barri, i ella tota estarrufada fa un abús de les normes, i també de l’encanteri de l’Ajuntament de Girona que no pot, o no vol resoldre una cosa ben senzilla. Jo vaig a MIFAS a passar-hi una estona cada dia, no hi treballo, però quan hi vaig passo pel camí descrit i m'hi trobo aquestes pedretes en forma de joia. Lògicament no la saludo i procuro fer cara d’emprenyat, és el que puc fer. Quan torno del cafè que faig a la cantonada, veig les coses d’una altra manera. Què hi farem!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.