Passa al contingut principal

El temps, massa de pressa

Cap de setmana a Blanes, en una trobada de socis de MIFAS, enguany separant una mica tot això de l’Assemblea i la convivència que s’havia fet en altres anys. Zona hotelera de la ciutat. Blanes s’ha estirat molt, i al final, tocant als límits de la província de Barcelona hi ha un grapat d’hotels, rodejats de les típiques botigues i bars d’aquells que fan pollastres a l’ast. Allà on s’acaben els hotels de tota mena, comencen els càmpings, i el pollastre a l’ast és el gran menú nacional. Ràpid, bo i barat.

A l’Hotel la gent de MIFAS han preparat algunes coses per passar-hi l’estona, però jo m’he escapat, decidit a fer un passejada pels quatre carrers que envolten els dos edificis que són l’establiment hoteler, amb l’excusa d’anar a comprar un raspall de dents. Tornant veig els meus nebots (no ho són, però com s’hi ho fossin) que entren en un petit parc d’atraccions. Salten una estona en els matalassos aquells típics d’aquests llocs i després enfilen camí cap als autos de xocs que hi ha dins del recinte. S’hi passegen una bona estona. Jo m’assec en una cadira de plàstic blanca, que sembla robada d’un dels càmpings del costat, i els tiro quatre fotos quan estan zigzaguejant amb els cotxes enmig d’aquella pista. Jo estic sota d’una pluja fina que cau, però que no acaba ben bé de mullar. Ni plou, ni vol ploure.

Els dos germans retratats tenen 9 anys i sense adonar-me’n s’estan fent grans. Ja són més alts que jo, que no és pas gaire difícil. Encara recordo que fa quatre dies eren uns marrecs molt menuts. El temps passa volant, com dirien, i sense saber-ho tenim la sort de veure’ls i de ser-hi per no adonar-nos que les coses realment significants segueixen el seu curs. Ha estat un cap de setmana tranquil, sense res d’especial. La importància de les coses sempre és relativa, perquè les que valen la pena són totes aquelles que passen sovint pel davant d’un mateix, cada dia a cada instant. Les fotografies ajuden a vegades a tocar de peus a terra i a valorar el temps que jo diria que va massa de pressa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…