Passa al contingut principal

Fins i tot El Punt

El diari El Punt publica aquest editorial en el dia d'avui. La cosa deu ser força seriosa. Ho titula; Un inici decebedor de la llei de la dependència.

La llei de la dependència compleix el primer any d'aplicació amb un balanç innegablement decebedor, a causa de la lentitud en la concessió dels ajuts i en la regulació d'alguns dels aspectes que han d'acabar convertint la normativa en un instrument absolutament decisiu amb vista a la millora de la qualitat de vida de milers de ciutadans dependents i de les seves famílies. A Catalunya, només un 18% dels sol·licitants estan rebent algun dels ajuts previstos per la llei, i ja hi ha més de 23.000 persones reconegudes com a grans dependents en llista d'espera. Les dades facilitades dimecres per la consellera d'Acció Social, Carme Capdevila, no han fet més que reforçar els arguments de les entitats que, des de fa mesos, han denunciat la lentitud d'un sistema que encara és lluny de cobrir les lògiques expectatives creades a l'entorn de la llei, probablement la més important de totes les aprovades durant la legislatura passada en matèria social.

Sembla evident que la complexitat dels canvis imposats per la normativa ha abocat el sistema a un col·lapse que trigarà temps a resoldre's. Per algun motiu, segurament lligat a la imminència de les eleccions generals, el govern espanyol i els autonòmics van apostar per posar la llei en marxa sense tenir a punt tots els recursos necessaris per garantir l'eficàcia del servei. A això se li diu començar la casa per la teulada, i això, tractant-se d'una qüestió tan sensible com és l'atenció a les persones dependents, només es pot traduir en decepció i en ràbia. Aspectes clau com ara la regulació de la figura de l'assistent personal o la millora de la definició de determinades incompatibilitats entre alguns dels serveis previstos no han passat de ser projectes dotze mesos després de l'aplicació de la llei. No és moment de buscar responsables. El que cal és trobar solucions i aplicar-les amb la màxima urgència.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…