Passa al contingut principal

Valencians i Catalans

Em preocupa una mica el distanciament constant entre València i Catalunya. És una d’aquestes coses que no acabo d’entendre del tot. Mai he vist que les dues comunitats, regions o com diantre en vulguin dir fossin capaces d’ajuntar-se per treballar conjuntament en temes essencials. Els valencians i els catalans intensifiquen contactes, diu el diari quan parla del finançament que s’ha de negociar amb Madrid. Ni que fossin les dues Corees separades per una línia estúpida d’aquelles que permeten tenir una guerra freda i així poder viure de la tabola un grapat de gent; exèrcits, seguretats, i tots els etcèteres del món.

Els valencians i catalans haurien de donar-se la mà sempre. És igual qui mani i de la manera que mani. Els valencians han de tenir bones carreteres i bons trens que vagin a Catalunya i després a Europa, no han d’estar tant pendents de l’epicentre de la península, igualment els catalans. Si anéssim junts en la majoria de temes serien dues “el que siguin, o el que vulguin ser” molt fortes, molt potents. Sóc partidari de recuperar ponts i camins i deixar que la gent sigui allò que vol ser. Partidari d’anar junts i trencar barreres existents que no permeten o no ens deixen veure les veritables oportunitats de ser veïns. Res, que m’agradaria que aquesta història anés d’una altra manera, seria lògic, res més. De fet acabo d'escriure aquesta "parrafada" després de parlar per telèfon amb la meva neboda petita que és valenciana, suposo que una bona influència... De foto hi poso el desagradable peatge que un troba abans d'arribar a Sagunt i que només no és car; és senzillament un atracament..

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…