Ves al contingut principal

El bloc d'en J.V.

L'amic i company de MIFAS, J.V. ha fet un post en el seu bloc que parla dels diners de butxaca que deixen a la gent que està en una residència. Ho explica molt bé i l'encerta de ple. Faig una copiada perquè s'ho val:

Els poders públics van prometre que els serveis socials s’universalitzarien, és a dir, que deixarien d’adreçar-se només als més pobres i que passarien a ser també per a les classes mitjanes. S’ha complert el que es prometia? Diria que a mitges. És cert que ara tothom, sense distinció d’ingressos, té dret als serveis socials. Però hi ha una trampa: si no ets pobre, et fan pobre. Un cas molt evident és el de les quotes dels usuaris de residència: la Generalitat ha establert unes aportacions que poden privar-los de tots els seus ingressos, excepte una petita quantitat, igual per a tothom, que se’ls garanteix com a “diners de lliure disposició” (també s’anomenen “diners de butxaca”) per a les seves despeses personals. Aquest any els deixen amb 190 euros al mes.Podria dir-se que l’administració els fa pobres. En primer lloc, 190 euros al mes és una quantitat insuficient perquè una persona jove pugui portar una vida normal. Intenteu-ho, veureu com gasteu més. En segon lloc, no és lògic fixar una quantitat idèntica per a tothom, sense deixar possibilitats d’aconseguir més ingressos. Si un usuari té la pensió mínima –miserable– no contributiva, es queda amb 190 euros; si té una pensió millor, es queda amb 190 euros; si treballa i té un sou mileurista, es queda igualment amb 190 euros. Res del que faci no li permet millorar la seva situació.

Crec que aquest sistema de pagament és una perversió de la idea d’igualtat. Les persones, fins i tot les que tenen limitacions, no han de resignar-se a què “els visquin la vida”, sinó que han de prendre les regnes de la seva existència, superar-se contínuament, fixar-se reptes nous i més alts cada vegada, no renunciant a realitzar-se plenament. L’actual govern d’esquerres podria assumir-ho, perquè les esquerres no han pretès mai defensar la igualtat absoluta, ni tan sols en el comunisme de Stalin. Es pot defensar la igualtat progressiva, o la igualtat d’oportunitats, però s’ha de deixar un marge a la llibertat de l’individu. Altrament es perverteix la idea d’igualtat.Un últim apunt: aquest any els diners de butxaca han pujat, respecte a l’any anterior, menys que l’IPC de 2007. Per tant, la capacitat adquisitiva ha disminuït. Si abans els usuaris de residència eren pobres, ara encara ho són més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…