Passa al contingut principal

La Tuna vol anar a Madrid

Ja fa unes setmanes que el meu pare va advertir-me que la gossa enraonava, que deia paraules curtes; Sí, No, el pinso no m’agrada, vull anar a fer un tomb, etc. però jo mai vaig agafar-m’ho seriosament. Avui, no obstant, he tingut una llarga conversa amb la Tuna i m’he quedat molt impressionat. Enraona de veritat i està aprenent paraules noves d’una manera molt ràpida i eficaç.

Hem quedat –després de parlar-hi una bona estona i d’explicar-li la situació- que l’any vinent anirà a Madrid a representar Girona a l’assemblea de COCEMFE, perquè per anar-hi només es requereix tenir un domini del Sí i poca cosa més. Ella m’ha dit que era una gossa i que d'això se’n donarien compte ràpidament. He replicat dient que no és tant senzill, que allà sempre i quan parli poc quedarà bé, i que estan acostumats a veure coses d’aquest estil. Li he explicat que els cecs tenen una fundació per a minusvàlids i una altra per gossos pigall i que no és gaire estrany que de vegades hi hagi confusions. Sempre m’han semblat espavilats els cecs, m’ha dit ella.

La Tuna (En realitat és diu Tuna M.CR de JB) anirà a Madrid i ara tinc por de quedar malament, perquè aprèn molt de pressa i dintre d’un any pot tenir més vocabulari del que és necessari per assistir a un acte d’aquest tipus. Ja es veurà. De moment i perquè pugui entendre la situació li he recomanat un llibre; La Revel·lió dels Animals d’Orwell i una pel·lícula; El Planeta dels Simis. No sé que passarà, de moment la Tuna està encantada amb la proposta.

Comentaris

Anònim ha dit…
Recomana-li a la Tuna, de la meva part, que no vagi a COCEMFE a Madrid.

Ja n'hi ha prous de gossos als organs de direcció.
anna ha dit…
Caram, Josep, com et passes! Ara, que ja posats, podries haver utilitzat la nova nomenclatura gossos i gosses.

Els directius de COCEMFE més que parlar, lladren, això sí que ho tenen. Diuen coses com: "guau guau guuuuuuau guau guau guau" (no duen bup perquè són estrangers) i traduït vol dir: "esto es exactamente lo que hay".

Ànim, Tuna, estem amb tu! Tuna for president!

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…