Passa al contingut principal

Males veïnes

Les dues ratetes van arribar juntes. Viuen en el mateix edifici; la que està de cara viu a la quarta planta i la que està de cul viu a la segona, i més o menys tenen idees semblants, o això expliquen. Una és més independent i l’altra és més socialdemòcrata per dir-ho d’alguna manera. Ens expliquen que el problema és que entre elles hi ha molt mala relació. No es parlen, no es telefonen, no es visiten, no es coordinen, tampoc s’escriuen i quan poden es trepitgen. És difícil o molt difícil trobar una fotografia que estiguin juntes, però jo amb gran habilitat o molta sort n’he aconseguit fer una en exclusiva i per aquest bloc.

Amb aquesta fotografia es demostra que no hi ha gaire Acció i tampoc massa bona Ciutadania. Una pena. La Lluna i la Sol van deixar-se retratar ahir a la tarda, de la mà de la seva propietària que les va telefonar a totes dues per veure si posen una mica d’ordre en el niu que viuen, que és gran, però tampoc tant. És complicat enraonar-hi, i són de mal convidar, deuen tenir por de les urpes dels gats, dels que no són gaire manyacs. En fi, són dues ratetes que escombraven l’escaleta...

Comentaris

Anna ha dit…
Com diries tu, Quim, 'fa de mal arreglar aquesta situació' els animalets és el que tenen, no sempre són amics. La Puça i el Txapi (el gat de ma mare i el gos de la meva cunyada respectivament) tampoc no s'entenen. Jo crec, però, que l'enemistat de la Puça i el Txapi està més justifcada, perquè són d'espècies diferents i no tenen afers en comú. No sé, potser en Félix Rodríguez de la Fuente hi podria dir alguna cosa al respecte... Cridem tots junts: 'Amigo Félix!!!' (a veure si ens sent i ens ho arregla des del cel).

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…