Passa al contingut principal

Nou disseny, i amb carta de blocaire

El nou disseny del Diari de Girona ha sortit avui. Enmig de les cartes al director hi veig un escrit d'en Carles Mont, company de MIFAS i també blocaire del gremi, forma part d'això que s'està fent i que en diem la minusfera. Aquí -i amb el seu permís- hi penjo una còpia del que ha sortit publicat.

Està malalta la democràcia?

Jo diria que sí, no sé si té una síndrome gripal o un problema gàstric, i fins segurament pot ésser que tot plegat, que per què? Doncs mireu: Que un grup minoritari pugui bloquejar tot el país amb una vaga, amb raó o sense, és un bon mal de ventre per als que del problema no en saben res de concret però en pateixen els resultats finals. Quan amb la vaga s´arriba a la mala llet i a cremar, colpejar i fins i tot matar, és difícil desfer les malifetes que trenquen la convivència, crec que tots plegats patim una greu indigestió de desconfiança i de violència. Si hi ha tanta gana al món, per què no es prepara un avió ben gros i es porten totes les menges que de segur es podriran on facin falta, o és que ens pensem que si d´altres fan el règim ja ens curarem nosaltres? Si primer vàrem patir esgarrifances per la bombolla del totxo, després vàrem tremolar per manca d´aigua, més tard no sabien de què fer-ne per massa que en cau, i ara ens falta gasolina, quin és el polític, perdo!?, volia dir metge, que curarà aquesta grip? N´hi haurà prou, amb la recepta? En temps passats, la nostra democràcia també va estar malalta, també tal com ara, en sortien perdent els qui no en sabia res. Fins que aleshores ho varen? (diguem-ne curar?), amb una greu i traumàtica «operació quirúrgica», i que per cert el «postoperatori» va durar 40 anys i encara avui queda molta «sutura» per treure. Espero que puguem arreglar la nostra actualment malalta democràcia, amb una bona dosi del xarop del sentit comú, que tot i que diuen que es el menys comú dels sentits, a mi m´agradaria que els polítics (renoi!, ja m´he tornat equivocar, volia dir «els metges») que no se´n surtin i no sàpiguen que fer-hi que agafin la jubilació. Carles Mont Pujadas, Girona

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…