Passa al contingut principal

Cantarella tronada

Amb la cosa aquesta d’anar a fer handbike a través de les vies verdes vaig adonar-me que en el meu entorn immediat, diguem-ne les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i Amer (tots aquests pobles formarien inconcienment la Vall d’Hostoles) no hi ha establiments turístics que siguin accessibles. Una veritable llàstima, perquè amb aquest nou esport podria potenciar-se que la gent amb disminució s’animés a fer el recorregut en handbike sabent que en algun lloc de l’entorn hi ha un restaurant, una casa rural, un establiment per comprar, fer el toc, en fi, totes aquestes coses que són tant normals i que els seus accessos fossin a l’abast de la gent que va en cadira de rodes, amb bastons, amb handbike, que té problemes de mobilitat en general, etc..

Els ajuntaments d’aquests tres municipis s’haurien de plantejar fer una estirada en aquest sentit i animar seriosament als comerciants d’aquests pobles a resoldre els problemes de barreres arquitectòniques que hi són presents. També animar a tots els comerços que facin obres a modificar els accessos i millorar d’aquesta manera un tema essencial que ja fa temps que hauria d’estar resolt. La llei així ho determina. Si cal, des de MIFAS o d’on calgui, ajudarem a explicar els avantatges, però és fotut haver de rebobinar un discurs que fa anys que sona a cantarella tronada. Sembla que tot això s'hauria d'haver superat, no?

Comentaris

Joan Vicenç ha dit…
Crec que hi ha almenys 2 establiments adaptats a Sant Feliu de Pallerols:

El Trabucaire. És un bar accessible i està al costat de la carretera, però no té lavabo adaptat. Fan plats combinats.

Can Finet. És un restaurant accessible i té lavabo adaptat. Queda més al centre del poble, de manera que, si es ve pel carril bici o per la carretera, cal fer alguns metres més per a arribar-hi. Fan cuina tradicional.

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…