Passa al contingut principal

El SSIL de MIFAS

En el Diari de Girona d'avui hi surt la notícia sobre el resultat del nostre servei d'integració laboral. Ho explica bé i he pensat que penjar-ho valia la pena.


El Servei de Suport a la Integració Laboral (SSIL) de Mifas va atendre l'any passat a tot Girona un total de 167 nous inscrits demandants d'ocupació que, sumats als dels anys anteriors, van alimentar la borsa de treball d'aquesta associació de persones amb disminucions físiques fins a 607. De totes elles, 62 van signar l'any passat un contracte laboral amb una empresa gironina, i 66 més es va integrar a Centres Especials de Treball. Pel que fa a la resta, Mifas ofereix processos formatius en hàbits laborals i intenta solucionar els problemes socials afegits, ja que "sovint la discapacitat física no sol ser el problema" per a la inserció. Així ho va explicar ahir Carme Bagaria, prospectora laboral de l'entitat, en unes jornades a Banyoles sobre la integració laboral de les persones amb discapacitats. Mifas és l'única associació a Girona que treballa per ajudar a trobar feina a les persones amb disminució física, que per estar associades han de tenir una discapacitat igual o superior al 33%.De la seixantena de persones que l'any passat van signar un contracte amb empreses gironines, 13 van fer-ho en qualitat de recepcionistes o conserges, 10 de vigilants, 7 d'operaris, 7 d'auxiliars administratius i la resta van ser contractats com a caixers, dependents, subalterns o netejadors, entre d'altres. I de tots ells, gairebé una tercera part van signar un contracte indefinit, encara que 18 van ser contractats per a una durada d'entre tres i sis mesos.L'entitat prepara els demandants de feina per a la seva inserció laboral sobretot de cara a aconseguir uns bons hàbits de treball i un entorn social favorable, alhora que en fa un seguiment un cop contractats. Però no només és important treballar amb les persones amb disminució física. Bagaria va afirmar que cal "trencar la por" de molts empresaris que els discapacitats "porten problemes".També va explicar quins avantatges econòmics pot suposar contractar una persona amb discapacitat física: un contrate indefinit suposa a l'empresari una subvenció directa de 3.900 euros, més una deducció anual de quotes de la seguretat social de 4.500 euros com a mínim, de 6.000 euros en l'impost de societats i 900 euros més si li cal adaptar el lloc de treball.La prospectora va dir que la seu banyolina de Mifas, creada fa un any, farà que les contractacions a la comarca deixin de ser zero.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…