Passa al contingut principal

Oh Jerusalem

M’arribo al cinema per veure Oh Jerusalem, una pel·lícula d’estrena que aquests dies està penjada a la cartellera enmig d’altres peces que tenen poques possibilitats d’enganxar al públic, ni que sigui el més cinèfil. La cartellera en general és avorrida i la veritat sigui dita és més suggerent anar a donar un vol a la fresca que tancar-se en una sala a veure una història pesada. A diferència d’altres cops vaig decidir anar-hi en cadira de rodes, a veure quin pa hi donaven. Per guapo varen regalar-me l’entrada –tampoc és això- i aprofito per dir que la Plaça Jordi de Sant Jordi de Girona té entrebancs fàcilment millorables. En fi, la guerra.

Oh Jerusalem va enganxar-me pel títol, i després de veure-la he de dir que és la única cosa que salvaria. És una coproducció de diversos països i pretenen fer un homenatge a la gent que va entrar a la ciutat després de proclamar l’estat d’Israel. Per explicar-nos la història agafen el fil fàcil i típic; dos amics, un jueu i l’altre palestí que vénen de Nova York i acaben enmig del sarau, un a cada bàndol, a ganivetades, és clar. Em penso que és una peça cinematogràfica que no té cap interès, ni tant sols de caràcter històric, perquè m’imagino que el que va passar en aquell moment podria explicar-se millor i també d’una altra manera. He vist coses més rigoroses i amb una mica més d’exigència. La música tampoc un gran què; és l’himne d’Israel, Natikva (Esperança) una mica tunejat i ben posat en algunes imatges. En general la cinta no té cap emoció, i s’explica la història tant de presa que perds la gent pel camí i la que no perds costa una mica de trobar. Jerusalem és un nom de ciutat, massa seriós, que no s’hauria de deixar posar en un cartell tant fàcilment.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.