Passa al contingut principal

Ventades

Em miro la crisi econòmica amb força preocupació; en general aquestes coses fan poca gràcia i l’ambient econòmic s’està enrarint a gran velocitat. Hi ha una certa cridòria en els mitjans. Esvalotament general. No acabo d’entendre del tot el desori que ha provocat la frenada general, sobretot aquells que queden una mica sorpresos. No és veia a venir tot això o què?

En escena un món més complicat. Polítiques socials que s’aturen i debats estranys que surten de tant en tant, bàsicament quan convenen; copagament de les prestacions sanitàries, taxes que s’apugen més del normal, etc. Tot el color que hem viscut darrerament va quedant esmorteït, grisós, sense el suc d’alegria que s’hi veia. Els responsables governamentals fan avisos tot dient que algunes coses no podran fer-se; la Llei de la dependència s’haurà d’endarrerir un temps, i ningú gosa parlar-ne, o –per exemple- de la nova cartera de serveis perquè jo diria que tothom té bastant clar que vindrà bastant buida, escassa, per no dir que serà una cartera sense anses i per tant de mal agafar.

Les crisis econòmiques d’aquest tipus serveixen per treure els mobles vells, fer endreça i tirar per la finestra tot allò que no farem servir, tot el que fa nosa. Quan les economies van malament sempre paguen els mateixos. Les anunciades polítiques socials –propaganda a tot drap- van quedant seques, i no passa res, perquè aquells que esperaven algun degoteig de les rifes que s’anunciaven es quedaran amb el paper mullat a la mà, esperant com sempre que vinguin noves ventades i promeses disfressades de dretes "progres" o d’esquerres responsables.

En el meu sector quan fa un bon sol mai arribem a temps, i en canvi, quan hi ha ventades sempre ens posen al davant, de paravents. Quan el tren arriba puntual hi arribem tard, i quan va tard no ens hi volen, no ens hi deixen pujar. Per cert, ara em ve al cap la crisi del 29 als EUA. L’home que va tirar endavant el país ensorrat econòmicament va ser una persona discapacitada, un tal F.D.Roosvelt, que n’era president.

Comentaris

A peu coix ha dit…
Hola Quim!

M’encanta com toques el tema. Jo també veig que el vent no ens va mai a favor.

I referent a Roosevelt, saps que degut a que era polític gairebé mai va sortir en públic en cadira de rodes o amb els seus aparells ortopèdic?

Per què serà?
bonaventura-ayats ha dit…
es veritat, tot i que té un monument que si està en cadira. "els morts és més fàcil fer-los seure"...
De tota manera els americans saben que el noi tenia un mal caminar, ho estudien de petits, tot i que alguns de grans fan força el "burro".
En fi, així estem aquí. Merci per llegir-me tant, no t'ho agafis tot al peu de la lletra, no convé prendre mal.

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…