
L’altre qüestió és que els EUA continuen sent el punt de referència mundial en la majoria de decisions i al mateix temps també s’ha de dir que Europa –no li vindria pas malament una sabatada- no ha sabut o no ha volgut trobar el paper que li toca fer. Els europeus sempre tant tolerants, tant respectuosos amb tot i per tot, tant que han permès que la crisi econòmica mundial estigui desmuntant el benestar dels seus estats.
No sóc antiamericà, -en general no sóc anti res- més que tot perquè sóc admirador d’aquell país per molts motius. Però hem d’admetre que darrerament no n’hi ha cap. El President Obama -que tingui sort, que tinguem sort- té per endavant aixecar la moral de tot això que en diem occident, i que quan va malament afecta a orient, a dalt, al mig i com sempre –aquests no fallen mai- als de baix, als de sota exactament...
Per acabar tinc que dir que he llegit que a l’Iraq jutjaran al periodista que va tirar la sabata al president Bush. No hi estic pas d’acord. Era una sabatada en representació de molta gent. Jo si hagués pogut també l’hi hauria tirat la cadira de rodes, però amb el preu que tenen és molt més pràctic una sabata qualsevol. És un dir, ja m’enteneu...
Comentaris