Dels vuit anys que el president Bush haurà estat a la presidència dels EUA només se’n podrà parlar bé d’una cosa; va esquivar bé el cop de sabata que li van tirar l’altra dia a l’Iraq. No tindrà cap altra motiu per passar als bons records de la història. D'ell només podrà dir-se que quan va arribar a la Casablanca el món girava igual que fins ara –sembla que el motor que fa rodar el planeta està en un lloc que encara no sé sap- però que l’ha deixat força regirat. No solament com a impulsor de guerres i desoris diversos, sinó també com un lloc que és més difícil viure-hi, més complicat poder-ho fer amb una certa dignitat i justícia.L’altre qüestió és que els EUA continuen sent el punt de referència mundial en la majoria de decisions i al mateix temps també s’ha de dir que Europa –no li vindria pas malament una sabatada- no ha sabut o no ha volgut trobar el paper que li toca fer. Els europeus sempre tant tolerants, tant respectuosos amb tot i per tot, tant que han permès que la crisi econòmica mundial estigui desmuntant el benestar dels seus estats.
No sóc antiamericà, -en general no sóc anti res- més que tot perquè sóc admirador d’aquell país per molts motius. Però hem d’admetre que darrerament no n’hi ha cap. El President Obama -que tingui sort, que tinguem sort- té per endavant aixecar la moral de tot això que en diem occident, i que quan va malament afecta a orient, a dalt, al mig i com sempre –aquests no fallen mai- als de baix, als de sota exactament...
Per acabar tinc que dir que he llegit que a l’Iraq jutjaran al periodista que va tirar la sabata al president Bush. No hi estic pas d’acord. Era una sabatada en representació de molta gent. Jo si hagués pogut també l’hi hauria tirat la cadira de rodes, però amb el preu que tenen és molt més pràctic una sabata qualsevol. És un dir, ja m’enteneu...
Comentaris