Passa al contingut principal

Una certa enveja


Aparcar a Girona en una de les places reservades per a persones amb discapacitat és tota una aventura. Has d'aguantar escenes lamentables. La gent té la consciència desenfocada. Les autoritats han permès que la ciutat estigui plena de targetes falsificades, caducades, amb els seus titulars morts. A la resta de Catalunya les coses no són millor, però a Girona estem vivint el que mai s'havia vist. Ahir mateix un xicot -que caminava molt bé- va dir-me que ell aparcava perquè tenia una targeta, sense més contemplacions.

A França les coses són una mica diferents. Suposo que existeix una mica més de respecte. En tot cas, i sempre que algú infringeix la norma, la llei, tenen clar el preu de la sanció que hauran de pagar. A la foto que penjo aquí i que està feta a Elna es pot veure clarament. L'enviaré novament a l'alcaldessa de Girona per si agafa la idea i la copia. Alguns companys diuen que això de l'aparcament reservat a Girona no té solució. Admeto que és difícil, però jo encara no em rendeixo.

Comentaris

Anònim ha dit…
Hola Quim: és veritat que a França les coses són una mica diferents. Nosaltres tenim molta tendència a visitar la provença i sovint les places d'aparcament que trobem estan molt ben delimitades i amb un escrit que diu: " si prens la meva plaça, pren també la meva discapacitat", ho trobo molt encertat!. A més quan t'aparques la gent està pendent i quan veuen sortir en Toni del cotxe fan mala cara fins que surto jo i continuen el seu camí... una abraçada. Cristina (de Breda)
Anònim ha dit…
Hi ha coses que no tenen nom.

L'eslogan de França m'agrada molt.

Tinc un amic que li ha passat el mateix que a tu Quim.
Va veure aparcar un cotxe al reservat i li va demanar el lloc. L'altre li va negar i va marxar tan fresc. El meu amic va haver de marxar cap a casa.
Núria
Anònim ha dit…
jo també tinc molts problemes amb els reservats, tothom es creu amb dret d'ocupar-los, a mi m'han dit que aparques en un altre lloc, i això que el reservat és amb matricula i devant de casa meva¡¡¡¡ la mateixa poli m'ha dit que encara que hi hagi la matricula és un reservat per tothom amb targeta, llavors perque la maatricula??? m.jesús de Malgrat
Anònim ha dit…
Ostres, M Jesús, no crec que funcioni d'aquesta manera això de l'aparcament amb matrícula. Crec que t'hauries d'informar bé en alguna associació.
Pel Maresme ara n'hi ha una de nova que treballa molt per l'accessibilitat, es diu MASBA.
Núria
Anònim ha dit…
Jo porto enganxines amb una tarjeta en blanc i negre i la frase "Per aparcar aquí s'ha de tenir la desgràcia de ser titular d'una d'aquestes tarjetes", i les enganxo enmig del parabrises perquè el conductor no hi vegi sense desenganxar-la; incívics ells, incívic jo... Un conegut el que fa es punxar-li dues rodes al cotxe(així han de trucar l'assistència, no els hi val amb canviar la roda per anar-se'n.
Arribes a això quan ja n'estàs fart...
Gabriel

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…