Ves al contingut principal

Una certa enveja


Aparcar a Girona en una de les places reservades per a persones amb discapacitat és tota una aventura. Has d'aguantar escenes lamentables. La gent té la consciència desenfocada. Les autoritats han permès que la ciutat estigui plena de targetes falsificades, caducades, amb els seus titulars morts. A la resta de Catalunya les coses no són millor, però a Girona estem vivint el que mai s'havia vist. Ahir mateix un xicot -que caminava molt bé- va dir-me que ell aparcava perquè tenia una targeta, sense més contemplacions.

A França les coses són una mica diferents. Suposo que existeix una mica més de respecte. En tot cas, i sempre que algú infringeix la norma, la llei, tenen clar el preu de la sanció que hauran de pagar. A la foto que penjo aquí i que està feta a Elna es pot veure clarament. L'enviaré novament a l'alcaldessa de Girona per si agafa la idea i la copia. Alguns companys diuen que això de l'aparcament reservat a Girona no té solució. Admeto que és difícil, però jo encara no em rendeixo.

Comentaris

Anònim ha dit…
Hola Quim: és veritat que a França les coses són una mica diferents. Nosaltres tenim molta tendència a visitar la provença i sovint les places d'aparcament que trobem estan molt ben delimitades i amb un escrit que diu: " si prens la meva plaça, pren també la meva discapacitat", ho trobo molt encertat!. A més quan t'aparques la gent està pendent i quan veuen sortir en Toni del cotxe fan mala cara fins que surto jo i continuen el seu camí... una abraçada. Cristina (de Breda)
Anònim ha dit…
Hi ha coses que no tenen nom.

L'eslogan de França m'agrada molt.

Tinc un amic que li ha passat el mateix que a tu Quim.
Va veure aparcar un cotxe al reservat i li va demanar el lloc. L'altre li va negar i va marxar tan fresc. El meu amic va haver de marxar cap a casa.
Núria
Anònim ha dit…
jo també tinc molts problemes amb els reservats, tothom es creu amb dret d'ocupar-los, a mi m'han dit que aparques en un altre lloc, i això que el reservat és amb matricula i devant de casa meva¡¡¡¡ la mateixa poli m'ha dit que encara que hi hagi la matricula és un reservat per tothom amb targeta, llavors perque la maatricula??? m.jesús de Malgrat
Anònim ha dit…
Ostres, M Jesús, no crec que funcioni d'aquesta manera això de l'aparcament amb matrícula. Crec que t'hauries d'informar bé en alguna associació.
Pel Maresme ara n'hi ha una de nova que treballa molt per l'accessibilitat, es diu MASBA.
Núria
Anònim ha dit…
Jo porto enganxines amb una tarjeta en blanc i negre i la frase "Per aparcar aquí s'ha de tenir la desgràcia de ser titular d'una d'aquestes tarjetes", i les enganxo enmig del parabrises perquè el conductor no hi vegi sense desenganxar-la; incívics ells, incívic jo... Un conegut el que fa es punxar-li dues rodes al cotxe(així han de trucar l'assistència, no els hi val amb canviar la roda per anar-se'n.
Arribes a això quan ja n'estàs fart...
Gabriel

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…