Després de llegir alguns -no pas tots- dels manifests del dia de les persones amb discapacitat, necessitava escampar la boira. Un puja i baixa a París per fer-hi una passejada (parissejada) i veure'n una de les seves joies. El musée d'Orsay. L'entrada per a les persones discapacitades és gratuïta i preferent -deu ser cosa de la fraternité- i el museu té una accessibilitat de 9,9 sobre 10. És un lloc on la mainada fan dibuixos de colors davant d'un Van Gogh i, artistes de tot el món s'hi acampen per fer proves del seus talents.
Rodar per París és bastant acceptable. És segurament la ciutat que més m'agrada, tot i que no l'havia feta mai amb cadira de rodes. T'entrebanques menys que a Madrid però molt més que a Barcelona. En general els francesos són gentils amb la gent que té un caminar diferent. Els que són una mica diferents han aportat molt a la cultura francesa, i els seus museus en són una veritable mostra. El d'Orsay és per agafar un atac d'enveja. Rodar-hi és relaxant i molt recomanable per la salut. A la primavera -que els dies són més llargs- hi tornaré, ja ho tinc decidit!
Rodar per París és bastant acceptable. És segurament la ciutat que més m'agrada, tot i que no l'havia feta mai amb cadira de rodes. T'entrebanques menys que a Madrid però molt més que a Barcelona. En general els francesos són gentils amb la gent que té un caminar diferent. Els que són una mica diferents han aportat molt a la cultura francesa, i els seus museus en són una veritable mostra. El d'Orsay és per agafar un atac d'enveja. Rodar-hi és relaxant i molt recomanable per la salut. A la primavera -que els dies són més llargs- hi tornaré, ja ho tinc decidit!
Comentaris