Passa al contingut principal

Ceballots

Això dels calçots em costa una mica. M'han de venir molt bé. Els de Girona no hi entenem res, tot i que ara hi ha molts llocs per poder-ne menjar aquí mateix. De tota manera jo sóc partidari de la calçotada –encara que no en tasti ni un- perquè és l’excusa perfecta per trobar-te amb gent i celebrar conjuntament una diada que és divertida. Ahir, seguint la tradició vaig anar fins a Rodonyà (Alt Camp) –a casa de l’amiga Trini- a fer la calçotada, juntament amb altres 20 persones. No sé com, ni tampoc de quina manera, però es veu que se'n van menjar uns 500. El més sorprenent de tot és que després de la liquidació dels ceballots tothom va dinar en abundància i amb la mateixa gana que qualsevol altre diumenge. Els de l’Alt Camp tenen devoció pels productes de la pròpia terra. No és pas difícil entendre-ho.

Encara no tinc clar qui es va menjar els meus, els que em tocaven a mi. La Trini –esplèndida com sempre- tampoc m’ho va voler dir. La conclusió és que les estadístiques sobre ceballots no són massa exactes, és més o menys com l'aplicació que ens expliquen els responsables d'executar la llei de la dependència, salseta a part, és clar.

Comentaris

Anònim ha dit…
M'agaden les cebes, i també els cebellots, es l'unica cosa que m'agrada de l'amanida, ¿creus que és massoquisme?, perque de cebellots els minusvalids en rebem quasi cada dia
Anònim ha dit…
No m'agrada l'amanida, si les cebes i una mica menys els cebellots, ¿vols dir que de cebellots els minusvalids no en rebem massa sovint?,¿no soc una mica massoquista? .........CMP

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.