Passa al contingut principal

El plàstic

Entro en una botiga d'electrodomèstics de Girona per fer el tafaner amb tot això de les televisions de pantalla plana, per informar-me i treure'n l'aigua clara sobre les TDT's i totes les connexions possibles. M'atén molt correctament un xicot molt entusiasmat en les noves tecnologies i aprofitant que jo anava acompanyat d'un amic que treballa en una televisió, els he preguntat quin serà el futur dels aparells de TV. He aclarit ràpidament que em referia als aparells de TV conceptualment com a moble d'estar per casa. M'he vist amb l'obligació de puntualitzar abans que tots dos comencessin a parlar japonès i treure lletres tipus HDI i termes tècnics semblants.

La resposta ha sigut una mica estranya. M'han dit que el futur serà un plàstic penjat a la paret, però d'alta definició i tindrà una resolució que brillarà molt bé. S'hi veuran molts canals i els colors més bé que mai. No han especificat si el plàstic serà ecològic. També m'han dit que les grans companyies no l'han tret encara perquè el mercat no té capacitat d'assumir tantes novetats i tan de pressa. Potser serà interessant veure el món a través d'un plàstic. M'han convençut del tot. He sortit amb un aspirador que també m'han dit que era molt bo, alemany i a prova de la noia de fer feines de casa meva. Ja en parlarem.

Comentaris

A peu coix ha dit…
Culleres, ara que fa poc hem comprat la TV nova superplana.
bonaventura-ayats ha dit…
Tu tranquila que no crec pas que ens deixin posar un plàstic a la paret de forma tant senzilla.
El que si que m'ha quedat clar, es que el mercat mana. I si mana també enlenteix el progrés. N'hi ha que dirien que sense el progrés no hi ha mercat.
L'aspirador que he comprat també és de plàstic. Això sí, plàtic bo.
Anònim ha dit…
plastic alemany que mes vols!! penjar el aspirador a la pared jajajaja.
yo fa mesos que no miro la tv potser quan l´hagi de tornar a veura haure d´anar a que me inserten un microxip al cap perque sera lo ultimo jajajaj

dolby sound round por supuestojajjaja

stra dusseldorf

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…