Ves al contingut principal

El retrat

Una barrera arquitectònica teòricament superada però que no és veritat. Vull dir que hauria de ser fàcil passar-hi, però té la seva complicació. La rampa és massa forta i l'alçada de l'asfalt embolicat amb llambordes rústiques fa que fins i tot sigui perillosa. No seria una rampa verda (molt fàcil) ni tampoc blava (fàcil). Més aviat seria una rampa vermella (difícil) tot i que té pinta de ser negra (molt difícil). De lluny la foto podria ser de Teheran, o d'alguna cantonada civilitzada i tranquil·la de Kabul, però de prop és més semblant a Sòria o Àvila. No obstant això he de confessar que és la nostra estimada Girona. L'ha feta avui un company blocaire que també retrata tot allò que li fa gràcia. És una instantània que s'hi veuen coses que són complicades de moure. Si la mireu bé, ho veureu. Potser no és fàcil d'enganxar-ho a la primera!

Comentaris

Pep Serrat ha dit…
Les barreres arquitectòniques són fàcils de salvar: és una qüestió tècnica. Les altres (mentals, ideològiques...) són més dures i duren, duren, duren. Aquestes són les que de veritat impedeixen que hi hagi voluntat per anar avançant
Sé on és aquesta rampa. Hi he passat en cadira de rodes elèctrica més d'un cop. A mi em va semblar blava. No recordo haver tingut sensació de perill. El que sí fa por, en la foto, són els personatges que hi surten com a extres. Són fantasmes d'una peli de por?
bonaventura-ayats ha dit…
jo diria que és gran via amb joan maragall, és un carrer de voreres molt nervioses, plenes de sots i rampes de tots colors.
La Girona autèntica, vaja...

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…