Passa al contingut principal

Els colors de Girona

Fent una passejada per Girona m’hi trobo en Carles Mont i fem petar la xerrada una estona. En Carles és un membre emèrit de MIFAS, un dels seus fundadors, una de les persones que n’ha estat un referent indispensable. Li explico que esquiant –bé, això que faig jo- he descobert que les pistes tenen una qualificació segons la qual es defineix la dificultat dels circuits. Li dic que verd vol dir molt fàcil; blau, fàcil; vermell, difícil i negre, molt difícil. Entre rialles diem que aquesta seria una magnifica definició per descriure les nostres poblacions. Girona és blava o és verda?; En Carles em diu que ell l’havia vist negra, negra del tot.

Des de llavors no acabo de trobar el color de Girona. Depèn lògicament de la barriada on un es passegi, també de si el barri o carrer és nou, o de si essent nou, les obres s’han fet amb una certa gràcia i intel·ligència. Sovint els dissenys de les nostres ciutats són espectaculars però després es descobreix que són un infern per accedir-hi. Amb els arquitectes de moda pots quedar-hi embarrancat.

Girona és negra si parlem del barri vell. És vermella en general perquè penso que és una ciutat difícil de circular-hi solet. Té barriades blaves que són fàcils, però en té molt poques que siguin realment verdes. El color que venem uns i altres és el verd, però de moment de verdor no n’hi ha gaire.

Tinc clar, per exemple, que Salt és verda. És planera, senzilla i molt fàcil de circular-hi amb cadira de rodes. El color que li tocaria seria el millor, el que tots els pobles i ciutats haurien de tenir. També tinc clar que Banyoles és negra; està plena de sots i l’eliminació de barreres és de poca categoria i és una pena. Figueres és vermella també i Olot és més blava que verda. Lloret també és força verda.

Lògicament aquestes són les meves opinions. Els colors podrien ser un magnífic referent per qualificar la categoria dels nostres pobles i ciutats. A Girona hi ha 221 municipis i en general la tinta que hauríem de fer servir seria molt negra. Qui s’apunta a pintar una mica?

Ah, no vull parlar del Consell d'Accessibilitat ni res de tot això. El tema de barreres arquitectòniques ha de ser tractat seriosament des del Departament d'Obres Públiques. Si no és així, penso -amb això sóc molt contundent- que estem perdent el temps.

Comentaris

Anònim ha dit…
La xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya és verd primavera.

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.