Ves al contingut principal

Anar baixant

El darrer cop que vaig anar a Madrid –en cadira de rodes- vaig descobrir que passejar per aquella ciutat era tot una aventura. Anar-hi amb la Presidenta d’ECOM era a més una visita d’alt risc, perquè la dona té tendències anar a donar un vol per veure el Metro i passejar-se per tots els carrers. Més tard i per temes de MIFAS vaig tornar-hi, amb el resultat de sortir disparat de la cadira enmig del carrer Serrano. L’accessibilitat a Madrid és d’aquelles que jo en dic de color negra. (molt difícil tirant a impossible)

Amb la remodelació del govern d’ahir, he descobert que les coses de la discapacitat van tirant per avall. M’explico: fa poc més d’un any les polítiques de la discapacitat es feien des del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Quan en ZP va guanyar les eleccions vàrem anar a petar al carrer Alcalà, un edifici amb moltes escales i difícil d’adaptar. Era el Ministerio de Educación, Política Social y Deporte. I avui ja hem arribat a Sanidad y Políticas Sociales, és a dir, una mica més avall d’allà on érem fins ara.

L’edifici del Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials està en el famós Paseo del Prado i ara mateix no recordo com estava de graons. Puc dir que la vorera és molt perillosa i pots caure-hi molt abans d’entrar a la portalada de l’edifici; una “mole” franquista de quinze plantes i de molt mal gust.

Suposo que en els propers dies tindrem notícies de com serà la nova configuració d’aquest ministeri i quines seran les àrees que s’hi crearan per tractar el tema de la discapacitat. S’haurà de veure, però de moment puc dir que tot això de la dependència és una mica com un “tango” ministerial. No sé si s’ho van passant perquè no han trobat el forat o finalment tot plegat acabarà a dins d’un, i de ben negre, com l’accessibilitat a la city de Madrid.

Una mica més avall només hi queda el Ministerio de Agricultura. Espero que no ens hi traspassin, segurament seria una animalada, però pel que sembla hi anem de cap.

Comentaris

Lo Bep ha dit…
Crec que els coixos som incomodes i difícils de tractar, per això anem rodan com una patata calenta de ministeri en ministeri.

Realment despres de l'ensarronada de la dependència dels collons... ens aparquen al de Sanitat. Ara ja només falta regular l'Eutanàsia activa i problema resolt...
bonaventura-ayats ha dit…
Si noi, té mala pinta, no sé què dir-te.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.