Passa al contingut principal

Tres retrats, article al Diari de Girona

La Carme Capdevila surt retratada en els diaris parlant amb la Trinidad Jiménez, que és la nova ministra de Sanitat i Assumptes Socials. Vaig llegir que sortia contenta, que ja és molt. N'estava perquè es veu que l'olla de la dependència va agafant el bull, a poc a poc, tot i que hi faltaven alguns ingredients importants com ara els diners. Sense diners això no bull. En terres d'escudelles és molt difícil d'opinar. Tothom la fa bona i amb ingredients diferents.

Hem d'admetre que la gent que gestiona la Dependència és una mica nerviosa, amb tendències a moure's a gran velocitat. Quan el ministre Caldera va posar la Llei en marxa això penjava del Ministeri de Treball, que és un edifici bastant gran i de mal gust al capdamunt de la Castellana de Madrid. Quan ara fa un any el Govern socialista va tornar a guanyar les eleccions el programa de la dependència va instal·lar-se feliçment en un edifici del carrer Alcalá, que era del Ministeri d'Educació i no sé quantes coses més. Amb tendències neoclàssiques l'edifici estava i encara deu estar-hi ple d'esgraons i poder-hi accedir en cadira de rodes era molt complicat, fins a tal punt que el camí menys perillós era fer-ho pel garatge. La gent que parlàvem de la dependència havíem d'entrar pel garatge del Ministeri i per sortir al carrer directe fèiem unes quantes voltes estranyes i finalment acabàvem sortint a l'edifici del costat que és -també ja és mala sort- una instal·lació del govern d'Esperanza Aguirre.

Ara amb la reforma del Govern que hem tingut fa quatre dies ens han passat a Sanitat, i aquí no puc dir gaire res. No pas perquè l'edifici no tingui graons, que en té. De fet passejant per davant d'aquest Ministeri has d'anar molt en compte perquè pots quedar-te clavat a la mateixa vorera. Madrid té voreres molt complicades, però les que estan a prop dels ministeris són plenes de forats i normalment tenen desnivells bastant perillosos. Potser per anar-hi, també haurem d'entrar pel garatge, això d'anar en rodes té alguns avantatges perquè la gent pensa més amb cotxes oficials que amb gent que té el caminar una mica més complicat.En resum, en poc més d'un any la dependència ha estat en tres Ministeris. Suposo, no vull pas ser mal pensat, que és una mica el resum de com s'està aplicant la llei, que al final recauen a les autonomies. La Carme Capdevila ha hagut de parlar amb tres ministres sobre el mateix tema. És curiós, però sobre el mapa de Madrid els tres edificis ministerials estan en línia recta, i podrien fer-hi un túnel que anés del primer fins al darrer.

També he de dir que al capdavall del carrer encara queda un Ministeri, que és el d'Agricultura. Tinc esperances que la Consellera Capdevila no s'hi hagi d'anar a retratar. Em penso que jo i els meus ens ho agafaríem una mica malament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…