Ves al contingut principal

Mal d'ulls a Girona

El carrer o carretera de Barcelona és la principal artèria de la ciutat de Girona. L'accessibilitat al llarg de tot el que ocupa està en observació constant per part meva, més que tot perquè hi visc i com tothom -suposo- voldria que les seves voreres i cantonades fossin més practicables (que s'hi pugui passar).

L'excusa oficial i en part lògica sobre el mal estat del carrer ha estat des de fa uns anys l'AVE, o millor dit, el TGV. Girona sempre ha parlat de TGV, fins que hem descobert que el tren aquest que ens portarà a Madrid és diu AVE. Sempre s'havia dit que el carrer no podia tocar-se, perquè amb les obres del tren no sabíem si l'haurien d'obrir, canviar, girar o capgirar.

Ara ja sabem que el carrer Barcelona no tindrà especials modificacions i per tant convé arreglar-lo per fer d'aquesta via un espai presentable, ordenat i lògicament accessible. L'Ajuntament de Girona ha anunciat que aquest estiu s'asfaltarà. I prou. Els hem demanat que tinguin especial cura d'algunes cantonades, especialment les que toquen l'Hipercor. No pas per anar-hi, sinó per passar-hi. A la foto que penjo s'hi pot veure la vorera del davant, impracticable totalment i bastant perillosa, per cert.

L'accessibilitat d'una ciutat diu molt de com és. Girona és en general una ciutat difícil, i s'ha de fer constar que en els darrers anys s'ha fet coses molt interessants. No obstant això queda aquesta assignatura pendent. La carretera de Barcelona és una avinguda que ensenya als vianants el primer plat de com és la resta. Arreglar aquesta via és necessari, urgent i ja comença a fer mal d'ulls no fer-ho. Ja ho dic, en observació.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.