Passa al contingut principal

Salt, d'aquí i d'allà, persones.

Acompanyo a un amic a l’Ajuntament de Salt per fer una gestió. Ens hem quedat fent cua per poder registrar el document que portàvem. Davant nostre hi havia molta gent. La majoria estrangers que feien gestions d’empadronament. Un marroquí demanava apuntar com a ciutadana de Salt a la seva mare que venia uns dies de vacances. La funcionària amb bon criteri l’hi ha dit que això no era possible. Amb una gran sinceritat l’home deia que la seva mare necessitava atenció sanitària. M’he quedat enganxat a la conversa, sense voler-ho fer. Parlaven en veu alta i era difícil desenganxar-s’hi. He sortit molt contradit. No és just que això sigui així, no ho és perquè la versió que donava la funcionària era certa, impecable i dura. Però si giro la moneda també és cert que qualsevol ciutadà ben intencionat d’aquest món faria el mateix que intentava fer aquell xicot. No han entrat en detalls sobre quina era l’atenció mèdica que necessitava la dona, però segur que allà on està, allà on viu, no la té.

En fi; pregunta justa, resposta correcta, encara que segurament molt injusta. En aquella sala n'hi havia moltes més que demanaven coses semblants. M’adono que tothom hauria de passar-hi una bona estona i poder sentir el que les persones demanen i així poder tenir una perspectiva més encertada de la gent, més enllà de com siguin i d'on vinguin. La crisi està sent forta, i aquesta situació és molt pitjor en països que encara són més pobres.

Els treballadors que atenen a la planta de baixa de l’Ajuntament de Salt tenen el meu respecte i admiració. Estan fent una feina complicada i segurament molt poc reconeguda. Nosaltres només demanàvem una targeta d’aparcament per a persones discapacitades i jo diria que ha estat una gestió que els ha permès respirar, un moment senzill i ràpid, gairebé insignificant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…