Acompanyo a un amic a l’Ajuntament de Salt per fer una gestió. Ens hem quedat fent cua per poder registrar el document que portàvem. Davant nostre hi havia molta gent. La majoria estrangers que feien gestions d’empadronament. Un marroquí demanava apuntar com a ciutadana de Salt a la seva mare que venia uns dies de vacances. La funcionària amb bon criteri l’hi ha dit que això no era possible. Amb una gran sinceritat l’home deia que la seva mare necessitava atenció sanitària. M’he quedat enganxat a la conversa, sense voler-ho fer. Parlaven en veu alta i era difícil desenganxar-s’hi. He sortit molt contradit. No és just que això sigui així, no ho és perquè la versió que donava la funcionària era certa, impecable i dura. Però si giro la moneda també és cert que qualsevol ciutadà ben intencionat d’aquest món faria el mateix que intentava fer aquell xicot. No han entrat en detalls sobre quina era l’atenció mèdica que necessitava la dona, però segur que allà on està, allà on viu, no la té.En fi; pregunta justa, resposta correcta, encara que segurament molt injusta. En aquella sala n'hi havia moltes més que demanaven coses semblants. M’adono que tothom hauria de passar-hi una bona estona i poder sentir el que les persones demanen i així poder tenir una perspectiva més encertada de la gent, més enllà de com siguin i d'on vinguin. La crisi està sent forta, i aquesta situació és molt pitjor en països que encara són més pobres.
Els treballadors que atenen a la planta de baixa de l’Ajuntament de Salt tenen el meu respecte i admiració. Estan fent una feina complicada i segurament molt poc reconeguda. Nosaltres només demanàvem una targeta d’aparcament per a persones discapacitades i jo diria que ha estat una gestió que els ha permès respirar, un moment senzill i ràpid, gairebé insignificant.
Comentaris