Ves al contingut principal

La cursa de l'Òscar

Abans d'ahir, la tropa de MIFAS va participar en la segona edició de la Cursa per la Integració, feta a Barcelona. En general hi vam fer un bon paper. Jo la vaig fer amb handbike, a diferència de la resta que la varen córrer amb cadira de rodes o a peu. Fer la cursa amb bicicleta és igualment interessant, però jo diria que no si val gaire. Una cosa és atletisme i l'altre ciclisme, són dos esports molt diferents. No obstant això, l'esperit era passar-hi una bona estona. En acabar varen obsequiar-nos amb un entrepà de botifarra. Com que eren molt bones vaig anar a indagar d'on eren, tot dient que a Barcelona no era possible menjar una botifarra com aquelles. Del Berguedà, van contestar-me...

A la cursa hi vaig conèixer l'Òscar, un vailet de 9 anys que té importants limitacions físiques, però té la força i la valentia suficient per fer els 5.000 metres de la cursa i tot allò que li posin al davant. Vaig quedar molt impressionat del treball que està fent aquest xicot i de poder parlar-hi una mica. Va dir-me que estudiava, clar. Segurament -tot ho fa pensar- serà un home important. La força l'acompanya i em penso que arribarà lluny. M'agradaria molt que així fos. La gent que estem vinculats al món de la discapacitat física hauríem de treballar i potenciar l'esforç que representa l'Òscar. Si no en soms capaços, segurament no estem fent res que valgui la pena i en el futur ens despatxaran amb quatre botifarres mal fetes, que a més, no seran ni tan sols del Berguedà.

Comentaris

Lo Bep ha dit…
Aquest és un dels grans problemes que té el nostre gremi. En general no estem fent una bona pedrera per a garantir que els relleus generacionals puguin millorar el treball fet fins a ara.

Persones com l’Oscar probablement arribin a un nivell professional prou sòlid, com per a no complicar-se la vida en el sector de les persones amb discapacitat.

Lamentablement és cada dia més complicat trobar en una mateixa persona trets diferencials com "Capacitat de gestió" i "Compromís social".

Però, com diuen els francesos….. C’est la vie!

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…