Passa al contingut principal

La cursa de l'Òscar

Abans d'ahir, la tropa de MIFAS va participar en la segona edició de la Cursa per la Integració, feta a Barcelona. En general hi vam fer un bon paper. Jo la vaig fer amb handbike, a diferència de la resta que la varen córrer amb cadira de rodes o a peu. Fer la cursa amb bicicleta és igualment interessant, però jo diria que no si val gaire. Una cosa és atletisme i l'altre ciclisme, són dos esports molt diferents. No obstant això, l'esperit era passar-hi una bona estona. En acabar varen obsequiar-nos amb un entrepà de botifarra. Com que eren molt bones vaig anar a indagar d'on eren, tot dient que a Barcelona no era possible menjar una botifarra com aquelles. Del Berguedà, van contestar-me...

A la cursa hi vaig conèixer l'Òscar, un vailet de 9 anys que té importants limitacions físiques, però té la força i la valentia suficient per fer els 5.000 metres de la cursa i tot allò que li posin al davant. Vaig quedar molt impressionat del treball que està fent aquest xicot i de poder parlar-hi una mica. Va dir-me que estudiava, clar. Segurament -tot ho fa pensar- serà un home important. La força l'acompanya i em penso que arribarà lluny. M'agradaria molt que així fos. La gent que estem vinculats al món de la discapacitat física hauríem de treballar i potenciar l'esforç que representa l'Òscar. Si no en soms capaços, segurament no estem fent res que valgui la pena i en el futur ens despatxaran amb quatre botifarres mal fetes, que a més, no seran ni tan sols del Berguedà.

Comentaris

Lo Bep ha dit…
Aquest és un dels grans problemes que té el nostre gremi. En general no estem fent una bona pedrera per a garantir que els relleus generacionals puguin millorar el treball fet fins a ara.

Persones com l’Oscar probablement arribin a un nivell professional prou sòlid, com per a no complicar-se la vida en el sector de les persones amb discapacitat.

Lamentablement és cada dia més complicat trobar en una mateixa persona trets diferencials com "Capacitat de gestió" i "Compromís social".

Però, com diuen els francesos….. C’est la vie!

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…