Passa al contingut principal

Carretera de Barcelona, capítol 2

Agafo aquestes dues imatges del blog d'en Pep que porta la màquina de retratar a sobre en forma de mòbil. Va passar per la carretera de Barcelona i conscient com és de l'accessibilitat d'aquest fantàstic indret va fotografiar-ho per dir-hi també la seva. Les imatges soles parlen sense lletres, no cal dir-hi gaire res.

La propera setmana hem quedat uns quants amics que tenim el caminar insòlit per fer inventari dels llocs on pots entrebancar-te i trencar-t'hi el nas. Mirarem de no pendre mal, però no prometem res.


Comentaris

Anònim ha dit…
Comentari del Diari el PAIS, diumenge 30 d'agost

A punto estuvo el Ayuntamiento de Girona de perder parte de los 3,35 millones que había destinado a la rehabilitación y mejora de calles. Esa partida incluía la reforma del asfalto de la carretera de Barcelona, uno de los principales ejes de la ciudad. Las obras consistían en romper el suelo para quitar varias capas de asfalto, llegar al empedrado que hay todavía debajo del pavimento y cubrir después la carretera debidamente. Pero cuando analizó el asfalto para conocer su composición, encontró amianto. Para no perder el dinero, decidió cubrir los 2,6 kilómetros de la vía afectados con cuatro centímetros más de asfalto. Un parche

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…