Ves al contingut principal

La Costa Blava

Un puja i baixa ràpid i curt a la Costa Blava. Vulguis o no acabes mirant si les coses són accessibles i la gràcia que tenen. Amb això de les barreres i la seva supressió hi ha ciutats on hi posen un toc d'imaginació i sempre és d'agrair. Sovint tenim present aquells llocs que hi fan una rampa inútil i sense cap gràcia (és a dir, una desgràcia), i aquells que sent útil té una estètica, si voleu discutible.

Niça és una ciutat amb gràcia. No només per la canonada del migdia (cada dia disparen un tret de canó que vol dir que la gent ja pot anar a dinar) sinó també per la seva elegància i benestar. Té tramvia, que s'hi passeja sense haver trencat cap carrer ni haver fet cap altre estrall urbanístic. En accessibilitat la ciutat és verda (molt fàcil) entre d'altres coses perquè el seu centre urbà és pràcticament planer. Té un passeig envejable i el tipus de turisme que hi rambleja és aquell que a nosaltres ens agradaria tenir. Cannes és diferent. Hi predominen andròmines fantasmòriques, tot i que he d'admetre que la petita ciutat té el seu punt. En accessibilitat és blava, tirant a vermella (alguns llocs fàcils, però d'altres difícils).

A Cannes hi vaig veure una platja Handiplage, és a dir, per a gent amb discapacitat. No sé què pensar de les handiplages, no ho tinc gens clar. He de dir que quan vaig veure-la era tard i per tant no puc fer cap afirmació personal que doni alguna sensació errònia. M'ho estic mirant per internet, a veure que hi trobo. Els francesos són bastant de la corda integrable. Inicialment això de les handiplage sonen una mica a poca "fraternité", però no vull precipitar-me en dir-hi la meva.

La resta de Costa Blava és un tipus de costa que té una semblança urbanística a la nostra Brava, amb matisos. Els paisatges són parents. Tampoc és tan llunyana com sembla. El turisme d'allà és conscient que està visitant uns espais i ciutats amb prestigi. Aquesta és la part que potser a nosaltres ens convindria treballar una mica més. Això és un pensament, lògicament, jo no m'hi dedico, tot i que m'encanta tafanejar per allà on vaig a donar un vol. Quan penso amb l'accessibilitat dels pobles i ciutats de la Costa Brava gironina he de dir que m'entra una mandra immensa d'emprenyar-m'hi. En fi, s'haurà d'anar fent, suposo.

Comentaris

Anònim ha dit…
nomes dire q tot el q sigui pujar per sobra de franÇa,normalment,cau la baba per veura com esta de adaptat tot(o gaire be)i cuidat.es miren mes per tindre tot maco i net!!
vale q son llocs turistic els q has parlat tu i a mes son ciutats cares i aixo ho miren mes,pero tambe tirare una lanza a favor per dir q aki a catalunya hi han plages amb akests artilugios adaptats i ben parits, una l´altra historia es la cara q fotin els q hi siguin a la platje i es mirin als minus com si fosin mikos, en fi hi ha de tot .


pd: q be q vius mamon!!!jajajajaj

srta dusse
bonaventura-ayats ha dit…
hola dusse:
S'ha d'admetre que els gabatxos tenen aquestes coses més ben arreglades que nosaltres. A mi el que en fa por és que un dia anem a la platja (diguem-ne normal) i vingui una nena de 6 anys i em digui que jo he d'anar a la handiplage. No sé perquè, però és l'escena que va venir-me al cap quan vaig veure el rètol que indicava el lloc aquest que comento. No sé, suposo que sóc mal pensat i res més. La costa catalana i la gironina en particular no té res a envejar a cap costa que jo hagi vist. I res, quatre dies allà que tampoc és tant lluny... és més aprop que anar a Madris,
Cuidat molt dusse, tenim 6 cafès pendents i una fanta!
Anònim ha dit…
jajajajaj si si 6 cafes ,se ens acumula la feina noi!!!


esperem q akesta nena de sis anys estigui mes pendent de q ningu aparki a la zona minus si no te el dibuixet al parabrisas!!!explotacio infantil? no!! coneixament si(a carrec dels pares es clar)q dios nos pille confesaos!!

srta dusse
Anònim ha dit…
Feia dies que trovaba faltar els teus escrits. Conec Nica tinc molt bon records,el seu turisme es més refinat.Els "minus" tindriem que tenir més facilitats, queda molt per fer.
ISABEL

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.