Fa dies que no dic res. He de combatre la mandra com sigui, de manera que us diré que estic atent i distret amb totes aquestes notícies sobre les fusions de les Caixes d'Estalvi, especialment les catalanes. No hi tinc pas cap interès especial, més aviat m'ho miro amb una distància que jo diria que no passa d'aficionat. Les Caixes es diferencien dels bancs per tenir això que se'n diu "Obra Social" que al final resulta que són quatre rampoines per a les entitats del tercer sector, unes quantes més per a les coses de la cultura i moltes tirant a massa les que són per "tinglados" dels dirigents de les pròpies caixes. Aquestes entitats són refugis de polítics i contrabandistes que gestionen milers de milions en recursos "aliens" en benefici del bé, que finalment -sovint- és pels mateixos de sempre. El model de Caixes que tenim hauria de canviar i ara enmig de tot aquest sarau i reestructuració seria un bon moment per fer-ho. Almenys per definir com haurien de ser les mencionades "Obres Socials".La patronal gironina ha manifestat el seu desacord amb la fusió de Caixa Girona amb Sabadell, Terrassa i Manlleu, perquè diuen que perdrem identitat i un epicentre gironí de decisió financera i social. Podria ser cert, però no ho és. El sector social gironí ha mostrat -lògicament- una total indiferència a la maniobra de la Caixa "provincial", perquè les organitzacions mai n'han estat especialment beneficiades, i per tant l'Obra Social de la Girona no ha estat cap insígnia de pes, no hi ha cap consideració que s'hi pugui destacar. A mi francament, m'agradaria dir el contrari i que la història fos ben diferent. Que s'ho apuntin, tot i que em penso que fem tard.
Comentaris
Rothschild.
Tot plegat, em fa ràbia.