Passa al contingut principal

Desafecció

El meu pare m'ha dit avui que està infectat per la desafecció, és a dir, que passa totalment de la classe política. També m'ha dit que ha deixat de mirar la televisió en hora punta perquè no hi ha res que valgui la pena i que només surten quatre arreplegats que el posen de mal humor. Té raó el meu pare. L'hi he dit que amb això del virus desafectoris que té, convé posar-hi solució. Però jo no n'he aportat cap. --Com han de fer-ho els polítics per tal de resoldre una situació de la qual en són bàsicament els responsables? --Què han de fer per evitar que l'actitud general de desafecció no es generalitzi?

Els casos Millet, Palau, Gurtel, Fundació Trias, Infomes psicodèlics (Acció Social i Ciutadania), Coloms, València, sastres, corbates i bolsos d'alcaldessa desanimen a un país que d'entrada ja està social i econòmicament de mal humor. Són males notícies que van arribant per entregues i que cauen d'avorriment i fàstic. La gent normal i corrent -la gran majoria- s'enrabia de veure aquests saraus a la primera divisió dels informatius. Estem vivint un moment semblant a altres moments, amb una diferència essencial; els bons i els dolents, o els dolents i el bons. Ara mateix, tot el que ens envolta està format per dolents tirant a bastant miserables. En part perquè no tenen ni el més mínim estil dels dolents de veritat i han estat disfressats de nosaltres mateixos. Gent que havien de tenir una categoria que resulta que no tenen, i quan s'enfonsen sembla que ens trepitgin i ens faci mal haver de reconèixer que eren de mentida i sap greu que així sigui.

No he quedat amb res amb el meu pare, però ara fa un moment m'ha telefonat per dir-me que demà si no fa mal temps se'n va a la platja. Està desafectat de veritat, i podria haver-me encomanat.

Comentaris

isajusca@hotmail.com ha dit…
Jó tambe tinc aquet virus, que te el teu Pare de la desafecció, hi crec que pot seu greu, aixó si que es una pandemia general.
ISABEL

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…