Passa al contingut principal

El pont de Millau

No sé perquè, el diari EL PAIS parla avui del pont de Millau. És el més alt del món. Una obra impressionant que està no massa lluny de Girona, -jo diria que uns 200 quilòmetres- donant cobertura a la nova autopista A-75 que uneix Montpeller amb París, enganxada a l'A-9 que és l'autopista que toca la part catalana. Tenim pendent de visitar-lo amb el grup de "Jubilates Intrèpids", tot i que m'han fet saber -la direcció tècnica i artística- que hem d'anar primer a les comarques de Tarragona a veure cellers modernistes. Tinc ganes de veure aquest pont, sempre m'han agradat les construccions d'aquest tipus. A veure si ho fem tot abans de que s'acabi aquest any 2009 i entrem l'any 10 amb més optimisme, amb bon peu i bon pont.

Comentaris

a peu coix ha dit…
Estàs fet un aventurer ultimanet!
Anònim ha dit…
El pont de Millau, és una obra d'arquitectura que val la pena veure. Passar-hi amb el cotxe és impressionant.Els francesos, que tot ho saben aprofitar, han organitzat una mena de mirador on pots gaudir de tota mena d'explicacions sobre de la construcció del pont. La ciutat de Millau també està molt bén arreglada i molt aprop es troba Roquefort, un petit poble molt curiòs, però diria que és "zona vemella".
Una abraçada des de Breda
Cristina.

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…