Ves al contingut principal

El pont de Millau

No sé perquè, el diari EL PAIS parla avui del pont de Millau. És el més alt del món. Una obra impressionant que està no massa lluny de Girona, -jo diria que uns 200 quilòmetres- donant cobertura a la nova autopista A-75 que uneix Montpeller amb París, enganxada a l'A-9 que és l'autopista que toca la part catalana. Tenim pendent de visitar-lo amb el grup de "Jubilates Intrèpids", tot i que m'han fet saber -la direcció tècnica i artística- que hem d'anar primer a les comarques de Tarragona a veure cellers modernistes. Tinc ganes de veure aquest pont, sempre m'han agradat les construccions d'aquest tipus. A veure si ho fem tot abans de que s'acabi aquest any 2009 i entrem l'any 10 amb més optimisme, amb bon peu i bon pont.

Comentaris

a peu coix ha dit…
Estàs fet un aventurer ultimanet!
Anònim ha dit…
El pont de Millau, és una obra d'arquitectura que val la pena veure. Passar-hi amb el cotxe és impressionant.Els francesos, que tot ho saben aprofitar, han organitzat una mena de mirador on pots gaudir de tota mena d'explicacions sobre de la construcció del pont. La ciutat de Millau també està molt bén arreglada i molt aprop es troba Roquefort, un petit poble molt curiòs, però diria que és "zona vemella".
Una abraçada des de Breda
Cristina.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…