Passa al contingut principal

Girocletes


Quan anem a qualsevol ciutat europea quedem meravellats de com hi circulen les bicicletes i les facilitats que hi tenen. Quan aquestes són eines de mobilitat que volen potenciar-se a casa nostra la gent protesta, o senzillament no ho acaba de veure clar. L'invent de la Girocleta a Girona, o del bicing a Barcelona són exemples que interessa que funcionin. Més enllà de la qüestió sostenible i tota la literatura que pugui generar, jo he de dir que per allà on passa una bicicleta passa una cadira de rodes. La gent amb mobilitat reduïda ho té millor en una ciutat que s'hi potenciïn alternatives d'aquest tipus, que no pas aquelles que només pensen amb els vehicles.

Una altra cosa és que s'hauria de parlar de qui i de quina manera podem accedir en vehicles a les ciutats. I lògicament això hauria d'anar acompanyat d'una política molt restrictiva de l'ús de les targetes d'aparcament. A Girona això està pendent. Hi ha un grapat de targetes que s'utilitzen malament i ningú hi fa res. És el mateix problema cultural que tenim quan comparem casa nostra amb qualsevol ciutat europea.

La foto que penjo és d'avui a la tarda. És l'estació de Girocletes que hi ha entre el Passeig d'Olot i el carrer Güell. El Pont del Dimoni, en diuen.

Comentaris

Anònim ha dit…
HAVIAM JO DIRE Q LES BICIS MOLEN , Q MOLA ANAR AMB ELLA A ANAR A TREBALLAR O ALLA ON SIGUI, ESTAT VISKEM A BARCELONA MOOOOOOOOOOOOLTS ANYS I NAN EN BICI A TOT ARREU I KAN VAIG ANAR A VIURE A GIRONA LA VAI PORTAR.ALS POCS DIES DE ANAR´HI AMB ELLA ES VA POSSAR A PLOURE I EM VAI CARDAR UNA OSTIAAAAAAAA Q DEU NIDOR, VAIG AVER DE ANAR AL HOSPITAL I TOT(ESTABA PUJANT LA BORERA PER UNA RAMPA I GIRANT PER SEGUIR EL CARRER)RESULTA Q A GIRONA HI HA AKESTA MERDES DE BORERES AMB PEDRETES PETITAS Q RELLISKAN Q TI CAGES KAN PLOU, AIXI LES OSTIES ESTAN SERVIDES!!!!!!!!!!!A BARCELONA PLOGUI, CAIGAN XUZOS DE PUNTA O EL Q SIGUI NO VAIG CAURE MAI.AI LO DEJO!!!SRTA DUSSE
bonaventura-ayats ha dit…
no és pas fàcil girona per anar en bici. Les voreres són un fàstic, i la rajola que s'utilitza tampoc m'agrada, perquè rellisca molt, efectivament.
Girona a vegades no enamora...

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…