Ves al contingut principal

Temps de silenci

Llegeixo en el bloc d'en Carles Campuzano que la Federació de Gent Gran de Catalunya, la FATEC ha estat expulsada de la Confederació espanyola a la que pertanyien. No conec el món de les entitats que agrupen a la gent gran, però casualment en el món de la discapacitat física ha passat una cosa semblant. Les entitats catalanes, és a dir, ECOM, la Federació de Girona i la de Lleida també han estat expulsades de la confederació que els representava a nivell estatal.

Les entitats catalanes parteixen sovint d'estructures que fa anys que funcionen, i no acaben de trobar el lloc adient dins de les estructures que a nivell espanyol s'han anat creant, especialment en els darrers anys. En el món de la discapacitat ens hem trobat amb elements que no admeten la discrepància, en cap moment, i requereixen un suport i estima incondicional a canvi de quatre rampoines i un plat de farro. Alguns no estem, no hem estat disposats a cedir i això ens ha comportat la sortida per la finestra. També és sorprenent el silenci de la resta d'entitats que representen altres Comunitats Autònomes. Seria important conservar la llibertat i la dignitat, veig que és difícil de fer-ho.

No sé si FATEC ha fet grans aportacions en els models organitzatius de la resta de l'estat. En el camp de la discapacitat l'aportació catalana ha estat essencial i tot allò que s'havia fet aquí fa uns anys ha estat exportat gairebé a tot arreu. Gran error, perquè també han importat els errors a part d'afegir-hi els propis i de tenir una classe dirigent fluixa, pobra i sotmesa a interessos de tercers. En tota aquesta situació també hi són presents alguns catalans -que no havien fet mai res- contribuint a que el sector sigui encara més pobre i trist. No cal dir que això em sap greu, quina misèria!

Comentaris

Lo Bep ha dit…
He de reconèixer que quan he llegit aquest matí el Bloc del Carles, m'ha vingut a la ment una sensació de Dejà Vú.

És cert que aquesta història es repeteix sistemàticament. Cre que l'única cosa que justifica aquestes actituds d'intolerància cap a les entitats catalanes, no són altra cosa sinó que la mediocritat dels seus dirigents espanyols, enquistats i sotmesos a interessos para sectorials, que els mantenen a la poltrona com a reconeixement a la seva ineptitud manifesta i servil.

Personalment no tinc la sensació que ens hagin expulsat de COCEMFE, senzillament ja feia temps que havíem pres un rumb molt distint al que es marcava des de la casa.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…