Passa al contingut principal

Temps de silenci

Llegeixo en el bloc d'en Carles Campuzano que la Federació de Gent Gran de Catalunya, la FATEC ha estat expulsada de la Confederació espanyola a la que pertanyien. No conec el món de les entitats que agrupen a la gent gran, però casualment en el món de la discapacitat física ha passat una cosa semblant. Les entitats catalanes, és a dir, ECOM, la Federació de Girona i la de Lleida també han estat expulsades de la confederació que els representava a nivell estatal.

Les entitats catalanes parteixen sovint d'estructures que fa anys que funcionen, i no acaben de trobar el lloc adient dins de les estructures que a nivell espanyol s'han anat creant, especialment en els darrers anys. En el món de la discapacitat ens hem trobat amb elements que no admeten la discrepància, en cap moment, i requereixen un suport i estima incondicional a canvi de quatre rampoines i un plat de farro. Alguns no estem, no hem estat disposats a cedir i això ens ha comportat la sortida per la finestra. També és sorprenent el silenci de la resta d'entitats que representen altres Comunitats Autònomes. Seria important conservar la llibertat i la dignitat, veig que és difícil de fer-ho.

No sé si FATEC ha fet grans aportacions en els models organitzatius de la resta de l'estat. En el camp de la discapacitat l'aportació catalana ha estat essencial i tot allò que s'havia fet aquí fa uns anys ha estat exportat gairebé a tot arreu. Gran error, perquè també han importat els errors a part d'afegir-hi els propis i de tenir una classe dirigent fluixa, pobra i sotmesa a interessos de tercers. En tota aquesta situació també hi són presents alguns catalans -que no havien fet mai res- contribuint a que el sector sigui encara més pobre i trist. No cal dir que això em sap greu, quina misèria!

Comentaris

Lo Bep ha dit…
He de reconèixer que quan he llegit aquest matí el Bloc del Carles, m'ha vingut a la ment una sensació de Dejà Vú.

És cert que aquesta història es repeteix sistemàticament. Cre que l'única cosa que justifica aquestes actituds d'intolerància cap a les entitats catalanes, no són altra cosa sinó que la mediocritat dels seus dirigents espanyols, enquistats i sotmesos a interessos para sectorials, que els mantenen a la poltrona com a reconeixement a la seva ineptitud manifesta i servil.

Personalment no tinc la sensació que ens hagin expulsat de COCEMFE, senzillament ja feia temps que havíem pres un rumb molt distint al que es marcava des de la casa.

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.