Ves al contingut principal

En Ferlosio

En Ferlosio escrit el conec poc, molt poc. En realitat el desconec totalment. Em fa gràcia quan el veig en els mitjans de comunicació perquè és notícia. Avui torna ser portada en els diaris de Madrid després de concedir-li el Premi Nacional de Literatura. En Ferlosio era el meu veí a Madrid. Vivíem al carrer (calle) Vinaròs, és a dir (Vinaroz) en el barri de la Prosperidad. Vaig viure en el número 8 d'aquell carrer gairebé tres anys i més tard vaig traslladar-me a tres cantonades més avall. En Sánchez Ferlosio també va traslladar-se, a un altre edifici del mateix carrer Vinaròs, tres o quatre cases més amunt.

És un home de tertúlies els dissabtes al matí al Bar Luz del carrer López de Hoyos, rodejat sempre de coneguts. Llegeix gairebé tota la premsa de Madrid i en el quiosc de la cantonada arribava també La Vanguardia perquè ell la comprava. La darrera vegada que vaig estar en el Bar Luz vaig veure'l i se'n recordava perfectament del veïnatge d'anys enrere, tot i que ja feia temps que un servidor no vivia a Madrid. La gent que el llegeix és converteix en Ferlosiana, tot i que no ha estat un autor especialment recomanat en els circuïts educatius. Això ha passat amb altres escriptors i escriptores que més endavant m'han fascinat. El recordo defensant alguna de les posicions catalanes d'aquells moments. El que ja no recordo tant és precisament quines posicions eren les catalanes. En fi, el felicito pel premi, tot i que serà millor llegir-lo, encara que sigui de mica en mica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…