Passa al contingut principal

L'estació de Girona



Aquesta tarda de divendres he anat a l'estació de RENFE de Girona a buscar a la meva mare que venia de passar uns dies a València. He anat amb cotxe i no he pogut aparcar en el reservat de discapacitats perquè hi havia un gos feliçment estacionat. Ja fa temps que no vull discutir amb ningú sobre l'anarquia gironina de les places reservades i menys amb un gos. L'he retratat perquè no sabia què fer. La tècnica de deixar el gos al volant i marxar és nova, vaja, jo la desconec.

Quan he pujat a dalt a les vies ha passat un tren de la serie nova CR-598. És el primer que he vist de prop. Vaig llegir fa uns dies que de moment hi ha sis unitats com aquesta. El vagó central d'aquests trens són accessibles per a persones amb discapacitat, tot i que no és possible pujar-hi en solitari. Requereixes assistència. D'aquests trens en diuen MD que vol dir media distancia i no mitja distància. He fet un cafè a l'estació i ha passat una de les senyores de la neteja amb una mopa. Portava una armilla que posava "Nateja de l'Estació". Feia mala cara i no he gosat dir-li que portava una falta d'ortografia a sobre. Aquesta estació és un món!

Comentaris

Anònim ha dit…
Podria ser que el gos anes coix.....sempre ya preferencias, nosaltres som dels ultims.
És tot un fart de riure!!!!
ISABEL
Anònim ha dit…
akesta estacion no es un mon ES UNA MERDAAAAAAAAAAAA!!bruta com ella sola aixi q akesta dona de la neteja poka feia deu fer.
Tema gos al coxe, que voleu si el CAPUYO a aparcat a zona minus com a de gossar fer un bon gest i portar al gos amb ell, noooooooooooooooo a puteixar als minus al gos i ki sigui menys ell.

srta Dusse

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…