Passa al contingut principal

Diari de Girona, columna d'en Jordi Xargayó

El Director del Diari de Girona, dedica la seva columna dels diumenges al regidor d'Anglès que ha fet una mostra d'especial sensibilitat aquesta setmana.

Ja sé que seria inconstitucional i tot el que vulguin, però sempre he pensat que la condemna penal per als poderosos que roben (tipus Mario Conde o Félix Millet) hauria de ser doble. No és el mateix arribar a la delinqüència per necessitat, per l'entorn familiar en el qual has crescut o perquè l'esdevenidor de la vida t'ha resultat advers que per la cobdícia de tenir més. A un altre nivell, també he pensat sempre que les multes per aparcar en els espais reservats per a minusvàlids haurien de ser les més elevades del codi de circulació. Aquí no valen les habituals excuses de només serà un minut o no molesto ningú. És una falta de sensibilitat injustificable. Però es veu que no tothom pensa igual. L'Ajuntament d'Anglés ha decidit, per segon any consecutiu, deixar els contenidors que no sabia on col·locar durant la Fira de Sant Antoni en les places d'aparcament reservades als minusvàlids. El primer any podia haver estat una badada, però la tossuderia en l'error avala que és una acció premeditada. I molt més clar em queda quan el regidor responsable de l'acció és incapaç d'entendre les queixes argumentant que "s'ocupen només durant unes hores".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…