Passa al contingut principal

La renda gironina i el promig

En el Diari de Girona llegeixo que Girona és la tercera "província" en renda per càpita disponible. Més enllà de les qüestions merament tècniques i de llenguatge hem de dir que és tot un què, ja que les dues primeres, Biscaia i Navarra són territoris forals. Girona no és foral, per tant déu n'hi do. La renda que figura a la notícia és de 21.129 euros per persona. La mala notícia -en el mateix article- és que Girona és la segona de l'estat en tenir els preus al consum més alts.

Recordo que fa un temps la Diputada Pia Bosch em comentava que a Girona la pobresa és escassa, però molt severa, i la notícia d'avui confirma que ser pobre a Girona és més complicat que ser-ho en altres llocs. Jo pertanyo a un col·lectiu que està format per molta gent i m'atreviria a dir que molt pocs arriben a la xifra gironina de 21.129 euros anuals. És una mostra de la feina que ens queda per fer. La normalitat econòmica s'adquireix quan es parteix d'un promig acceptable. Estem molt lluny encara del punt de partida aquest i no cal dir el camí que ens convé emprendre per arribar-hi.

A la Vanguardia hi surt el Conseller Maragall dient que el tripartit 1.2 està fora de joc. Puc compartir aquesta opinió i afegir-hi que la part social del país -diguem-ne tercer sector- no està content de com van les coses. Fa uns anys se'ns deia que el problema eren els recursos econòmics, ara, o fins ara, que hi han hagut més diners que mai el descontent hi segueix predominant. La manera de gestionar els Serveis Socials i les estructures que s'han muntat no han arribat a la gent, s'han quedat a les tuberies burocràtiques que han anat creant, una repartidora sectària que mai ha escoltat a les organitzacions que representen col·lectius importants. Es com si el Departament d'Acció Social i Ciutadania hagués fet una deslocalització i ens mirés des de Tailàndia, per posar un exemple. Si el Conseller Maragall i també en Castells volen dir això, -suposo que volen dir més coses- hi estic d'acord. Donar Departaments a segons qui ha fet molt mal i han provocat una pèrdua de temps i d'oportunitats immenses.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.