Ves al contingut principal

Espelmes

És impresentable que la gent no tingui espelmes a casa seva. Això abans no passava. Tothom vol telefonar en el moment que no es pot telefonar. Les companyies telefòniques fan un gran esforç -econòmic i social- per fer que tots estiguem connectats en el moment que sigui necessari. Les elèctriques fan el que poden i lògicament no tenen perquè tenir les línies d'alta tensió preparades per aguantar nevades i freds intrèpids. Només faltaria! No cal dir res de les carreteres i autopistes. Tothom té la mania de sortir a passejar quan neva, molestant a les nombroses màquines llevaneus existents, impedint que facin la seva feina. A les autopistes de pagament no tenen cap necessitat de tenir màquines d'aquestes, el tiquet que s'agafa quan entres a l'autopista no diu res de tot això. Les autoritats franceses tenen l'amabilitat de tancar la frontera quan cauen quatre guspires de neu, en senyal de simpatia cap als professionals i empreses que han de passar per França per guanyar-se la vida. No entenc aquesta mania d'anar a França per autopista o la magnífica Nasional 2 que tenim a les comarques de Girona, sent els únics quilòmetres de tot l'estat espanyol que no estan desdoblats. A França també s'hi pot anar en barco, a peu o amb cadira de rodes.

El Ministre d'Indústria fa un temps va proposar repartir bombetes de baix cost i així fer consciència de l'estalvi energètic que suposa fer un ús restringit de l'electricitat que consumim. A Catalunya s'haurien de repartir espelmes per totes les cases. D'aquesta manera rendibilitzaríem el sector de la cera que en aquests moments només té sortides religioses. Tornar a la cera és convenient. Per descomptat cal suprimir la gent que es dedica a la predicció meteorològica i convindria contractar a gent afectada pel reuma (com ara jo) que tenim -estranyament- capacitat d'anunciar mal temps 24 hores abans, antiinflamatoris a part, és clar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.