Ves al contingut principal

Espelmes

És impresentable que la gent no tingui espelmes a casa seva. Això abans no passava. Tothom vol telefonar en el moment que no es pot telefonar. Les companyies telefòniques fan un gran esforç -econòmic i social- per fer que tots estiguem connectats en el moment que sigui necessari. Les elèctriques fan el que poden i lògicament no tenen perquè tenir les línies d'alta tensió preparades per aguantar nevades i freds intrèpids. Només faltaria! No cal dir res de les carreteres i autopistes. Tothom té la mania de sortir a passejar quan neva, molestant a les nombroses màquines llevaneus existents, impedint que facin la seva feina. A les autopistes de pagament no tenen cap necessitat de tenir màquines d'aquestes, el tiquet que s'agafa quan entres a l'autopista no diu res de tot això. Les autoritats franceses tenen l'amabilitat de tancar la frontera quan cauen quatre guspires de neu, en senyal de simpatia cap als professionals i empreses que han de passar per França per guanyar-se la vida. No entenc aquesta mania d'anar a França per autopista o la magnífica Nasional 2 que tenim a les comarques de Girona, sent els únics quilòmetres de tot l'estat espanyol que no estan desdoblats. A França també s'hi pot anar en barco, a peu o amb cadira de rodes.

El Ministre d'Indústria fa un temps va proposar repartir bombetes de baix cost i així fer consciència de l'estalvi energètic que suposa fer un ús restringit de l'electricitat que consumim. A Catalunya s'haurien de repartir espelmes per totes les cases. D'aquesta manera rendibilitzaríem el sector de la cera que en aquests moments només té sortides religioses. Tornar a la cera és convenient. Per descomptat cal suprimir la gent que es dedica a la predicció meteorològica i convindria contractar a gent afectada pel reuma (com ara jo) que tenim -estranyament- capacitat d'anunciar mal temps 24 hores abans, antiinflamatoris a part, és clar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…